Bona nit Bloc,
Un dissabte a la nit de fa un parell de
setmanes, estava amb el comandament de la T.V. fent 1, 2, 3, 4, i ja anava a
apagar quan sen va apareix-a a la pantalla un lloc de Itàlia concretament de
Sicília on sortia un comissari que amb els seus ajudants anava resolvent
assassinats, estafes... encara que jo no soc gens amant de la novel·la negra no
se perquè em va enganxar, be potser sí que ho se, doncs el tal Montalbano es un
gran gurmet, te una casa preciosa en una platja i a mes surten uns paisatges de
Sicília que encanten, sigui com sigui vaig arribar fins al final de la peli i
això que son llargues i no hi ha interrupcions... quan es va acabar vaig anar a
la prestatgeria i vaig baixar al Senyor A. Camilleri i el seu "Un mes amb
Montalbano"... quan treia la pols pensava que mai llegiria aquell llibre i
mira...
Aquí et deixo una història "La veu del
violí"
6 comentaris:
JO JA FA TEMPS QUE EN SOC "FAN",M'AGRADA MES QUE EL PREUAT BRUNETI VENECIA,ES UN HOME DEL POBLE,QUE TRABALLA DE POLICIA, I EN VERCIO ORIGINAL ES UNA DELICIA.ELS SEUS GIRS LINGUISTICS,FUGIN DEL ITALIA ACADEMIC,ET FAN SENTIR LA REALITAT DE LA GENT DEL CARRER.
no l'he mirat mai ni tampoc he llegit....no sé perquè però els misteris policials no m'atrauen gaire ....
Jaka, jo molts dies l'he mirat aquesta sèrie. També m'ha enganxat... Un petó
Hola Oliva,
ja veig que estàs ben enganxada i es que la sèrie es molt xula.
Ara resulta que jo estava esperant els dissabtes que la donaven per la dos i vet aquí que ahir es va acabar i ara fan el Bruneti que dius tu, be, com que passa a Venècia Ciutat que adoro també me la vaig mirar.
Moltes gràcies per la teva visita,
Hola Efren, a mi tampoc m'agraden les policíaques però aquesta em va enganxar potser per l'entorn i també es una mica humorística !!!
Fins aviat,
Hola Maria Teresa,
Doncs mira ara que ja estava enganxada... l’ant tret, i fan el Bruneti!!!
Petons,
Publica un comentari a l'entrada