Vaig abandonar el cavall que, en el més bell cloure de les seves parpelles, havia fet del sol un ornament del seu front i que vaig tenir compte d'endur-me en aquella nit-llanterna singular que em guià, al jardí de Gertrudis.
J.V. Foix- De Gertrudis-Obra poètica, I
6 comentaris:
Has trïat un bocí d'una bellesa foixiana impressionant!
Bonica manera d'homenatjar-lo!
Una bona nit de dissabte i un bon diumenge foixià, Jaka.
Començo a recórrer els homenatges...
I així rellegim Foix. M'agrada molt aquest fragment!
Avui és dia per a fer descobriments.
Doncs sí, jo també l'acabo de descobrir aquest teu, jaka! Gràcies!
Recordo que era un plaer analitzar els versos de JV Foix...
Foix era un mestre amb el mots tant en prosa com en vers! bon homenatge!
Publica un comentari a l'entrada