Bona nit Bloc,
Poc a poc he anat llegint el llibre "Escarabeu" que el mateix autor Francesc Prat va tenir la gentilesa de regalar-me, mes que llegir he anat entrant en aquest mon dens que son els seus poemes i les seves proses intentant i de vegades aconseguint sentir realment el que el poeta ha volgut dir, no se que em passa amb els seus escrits que sovint sento una profunditat que me inquieta i també foscor... t'adones de la nostra fragilitat com a essers...
Particularment m ‘agrada’t molt un escrit de l'apartat "Retorn" on diu : Avui ha fet una tempestat sobre Celrà: la nuvolada ha vingut cobrint el cel que a la meva i infància era ple de Déu i els sants cristians. i continua explicant com la veu fosca dels trons retrunyint a l'alzinar m'ha fet recordar les tempestes viscudes de petita amb aquella por i l’encongiment que sentia, però llavors acaba amb :
Tancats dins la casa la tia ens explicava com navegà l'Arca de Noè sobre la immensitat. I el moment que obrí la finestra per imitar el patriarca llençant un colom, l'arc de Sant Marti coronà amb llums celestials el poble.
#62-Escarabeu-Francesc Prat- Jardins de Samarcanda
5 comentaris:
Magnífic, llibre... també.
Miquel, m'agrada't molt, hi he vist i sentit moltes coses però no les se explicar al paper.
Fns aviat,
Gràcies Rosa per aquesta lectura atenta que tu sempre fas. Hauré de posar algun Arc de Sant Martí més per contrarrestar...
Amb amistat i estima,
Francesc Prat
Gràcies Miquel pels teus comentaris dels meus llibres. Ja m'agradaria, ja, que fos mafnífic!
Molt bona jubilació, continua creatiu i amb il.lusió.
Una abraçada,
Francesc Prat
Gràcies a tu Francesc per omplir la vida de poesia.
Els teus llibres em són molt propers, Francesc, amb evocacions que comparteixo, de fet o de cap, i això passa poques vegades.
Gràcies pels teus desitjos.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada