dijous, de gener 05, 2012

Màgica Nit de Reis




















Bona tarda Bloc,
Acabo de sentir els coets d’avís de que els Reis ja han arribat per via marítima a la nostra Ciutat i tot d'una m'han començat a venir al cap moltes nits de reis viscudes i que per mi sempre han estat màgiques, sempre he sentit aquesta il·lusió -potser infantil- encara que potser per això continuo sentit les emocions que la envolten.
Quant era petita la meva Mare tenia la botiga que pots veure a la pintura que he posat, llavors tal nit com avui les botigues podien estar obertes fins a les 12 de la nit per tal de que els Reis, patges i seguici tinguessin temps de comprar tot el que la gent demanava a les cartes, això avui no te massa sentit ja que ara es obra i tanca segons l'humor dels nostres governants però llavor sí, llavors era com una cosa molt especial i era bonic que fos tant, tant tard i que hi hagués tanta llum als carrers.
Recordo un moment de gran emoció quan un patge reial que anava amb un camell molt alt, altíssim, em va tirar un paquet que hi posava el meu nom...
Recordo molt també una botiga que tenia al aparador aquelles cases de nines de somni i que cada any posava a la carta però que mai me la van portar, en canvi una vegada els Reis mentre jo dormia van entrar pel balcó de la meva habitació i van tirar passadís avall per deixar un joc de cafè a la cuina, l’endemà em va agafar una mena d'esglai de pensar que els havia tingut tant prop.
També hi va haver molts matins de Reis solidaris en que amb la meva Mare anaven a la Residencia dels pobres a portar molts mants i peücs de llana que la meva Mare que era molt traçuda confeccionava per encàrrec dels Reis.
Hi com no podia ser d'altra he recordat el famós tango d'en Gardel... amb la meva Mare sempre el cantaven hi a mi m'agrada molt allò de " que cuadro compañeros no quiero ni acordarme" que actualment també es podria utilitzar per moltes situacions que estem vivint. Ara, m'adono que algunes vegades te parlat dels tangos amb relació amb la meva Mare i això té una explicació, els temps del jovent de la meva Mare la moda era tocar el piano i cantar les cançons del moment per això jo em se uns quants tangos que sempre cantàvem mortes de riure. Respecte amb això de tocar i cantar la meva Mare tenia una anècdota genial... ella tenia una germana que es deia Virginia i dos amics molt amics les pretenien, i un dia que les van anar a visitar a casa seva la meva Mare que era molt tremenda es va asseure al piano i l'Ignasi i el Bernabé que eren els dos pretendents es van posar als costats un a l dreta i l'altre a l'esquerra i la Rosa (la Mare) es va a posar a tocar i cantar una cançó de les de moda, i havia un moment que la cançó deia "Si supieras las veces que he soñado que de nuevo te tenia a mi lado" però ella ho va canviar una mica i mirant a dreta i esquerra va cantar "que tenia un burro a cada lado"... per la teva informació i a pesar totes dues germanes es van casar amb el Bernabé i l' Ignasi.

En aquest moment ja tinc al balcó l'aigua pels cavalls i moniatos i patates també les sabates de l'Alexis i la Irina. maremevaquinsnervis.


6 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Quins records més macos! jo avui , ho confesso, malgrat tenir una certa edat, m'ha agafat la ventada i he anat a veure la cavalcada del reis! Bona nit de reis i millor dia demà!

Júlia ha dit...

Un tango molt trist i amb el que avui en diríem violència de gènere pel mig, que ja és trist que fos la nit de reis.


BON DIA DE REIS!!!

Carles ha dit...

Genials records, i una anèctoda xulíssima!!!

jaka ha dit...

Hola Elfree, jo hi vaig sempre a veure com arriben els Reis, però aquest any tinc un constipat molt maco i be, sort que passen prop de casa i els veig. Quan no tenia els nets també hi anava... soc molt infantil.

Una abraçada i moltes gràcies per les teves visites,

jaka ha dit...

Hola Júlia, si que es molt trist però es una història de tango i la veritat mai me les he pres seriosament... amb la meva Mare en cantavem cada una que ja, ja encara tinc totes les partitures antigues.

Petons,

jaka ha dit...

Hola Carles !!! gràcies per passar per aquí !!!
Una abraçada Iger,