diumenge, de desembre 31, 2006

Balanç


















Bloc, crec que avui que s’acaba el any, s’imposa fer un petit balanç del que ha sigut aquest temps que portem junts, doncs fa pocs dies va ser el teu aniversari, si recapitulem veiem que han estat moltes les hores compartides, hem llegit uns quants llibres, molts poemes, hem escoltat molta música, hem seguit amb neguit les aventures de la Katerina (que tanta companyia ens ha fet) hem “olorat” flors, els nostres ulls s’han omplert de imatges, hem gaudit de unes 30.000 visites, hem fet molts amics, alguns només virtuals però d’altres també físicament, com el Ramon Aladern o el Jaume, algun altre li hem sentit la veu com es el cas del Pere, també hem après molt dels nostres amics blocaires, llegint-los i intercanviant comentaris, petits tresors que et fan adonar que no estem sols, en fi crec que ha estat una experiència positiva...que et sembla doncs, continuem?

Ens han escrit:

Aladern , Eté, Bego, Luci, David, Heidi, Harry, Rosa, Maria, Miquel, Entusiasta,El cronista, Nati Soler, Tristany, Tempus fugit, Toni, txus , bloc, eduard, Nieves, Laura Peix, Esteve, Un altra que tambè va sentir la por, La pintora, Teresa , cristina 
Toni Ibàñez , Joan-Andreu, El violinista celest , MC, Cecíl , pau, Coia, Jesús M. Tibau , Mònica , scs, Poètiques , Un, Pere, Familia Nosferatus, pollastre engripat, De tota la vida, miquel, La pedantilla, Tarannà, Nuka, Júlia, un earl grey, Jo, Josep M., Marina, Violant, Belart, Katerina, la vedette, Petjada, La vaca Borratxina , Lluis Anaya, Jacme, Bojer, elur, cocodril, catarrà, frederic, Bonet, Norman, Yur, Moonsa, Arare, Bellosoli, Gertru, La vaca Ruiz de la Prada, Dessmond, Bellaco, Modgi! , Repixes, cuca., Graller on the rocks, Blanca Urriza , joan, el vei de dalt , JM, Eddie (J.Bermúdez) , pere tarter, Tondo Rotondo , dErsu,

divendres, de desembre 29, 2006

Consulta a una bola de vidre





















Bloc,
Sempre les boles de vidre han estat els objectes màgics i misteriosos que diuen que et desvetllen el futur si les consultes...
Avui com molts dies he consultat la meva, que sempre i al contrari del que " hauria" de ser em porta al passat, les espurnes d’or del seu interior em mostren imatges d’una estança inoblidable al Palau d’hivern...

Ponts

De nit, quan la ciutat s’amaga dins ella mateixa,
i plou, i és deserta, i ningú no la travessa,
surts a passejar i incansablement la recorres,
amunt i avall, sense treva,
enfilant tot carrer que se t’ofereix
i apedaçant en el record
filagarses d’altres tombs,
car les ciutats són fetes per endinsar-s’hi,
per passejar-les a fons, com un cos,
però llavors un s’adona que aquesta
deserta, tancada, silenciosa
no és sinó un seguit de ponts i passeres
que ens porten, absurdament, d’un lloc a l’altre
sense destinació final.
Aquí el centre és una entelèquia.
Aquesta és la ciutat dels insomnes,
Dels qui porten el centre dins seu.
I ara, quan d’això t’hagis adonat,
torna a casa i deixa que la son et venci,
Perillós caminant de tu mateix
que passes les hores perseguint-te
pels carrers estranys d’una ciutat que no és
la teva.
Només a vosaltres, però,
us serà donat l’espetec d’una lluïssor
al fons d’un canal,
i els tocs de les campanes que creixen amb
la llum
enllà d’aquest silenci.

Àlex Susanna

dimecres, de desembre 27, 2006

LES HISTÒRIES NATURALS


Representació del DIP, animal mitològic i llegendari de Pratdip
Bloc, acabo de llegir “Les històries naturals” de Joan Perucho, quin apunt podria fer per aquest llibre fabulós? Doncs simplement el que diu a la contraportada i que hi estic completament d’acord :


“Les històries naturals és una exquisida simulació històrica en què es confonen deliciosament la documentació vuitcentista i la fantasia vampírica, la dada històrica i l’irreal, el detall ampliat i la recreació d’ambients, l’aventura a l’encalç d’uns perillosos objectius científics i la constatació punyent de la limitació de la ciència.”

El llibre me'l va recomanar el bibliotecari Esteve arrel de la lectura del “ Hivern del Tigre” (Andreu Carranza) i li agraeixo molt ja que he passat un temps molt agradable llegint-lo, només cal dir que l'he llegit dues vegades, :) m’agrada’t moooolt !!!


L’aventura del protagonista Antoni de Montpalau per cercar al Dip, primer a Pratdip i desprès buscant al “Mussol” individu infiltrat a les tropes carlistes i que feia tota classe de malifetes i que fins hi tot li xuclava l’ànima al General Cabrera, resulta apassionant fins al desenllaç on el pobre Onofre de Dip m’ha fet una mica de llastimeta i tot per les disculpes que fa del seu comportament i demana clemència perquè la seva mort (ara la de veritat) sigui menys cruenta i no tant dolorosa, també les excuses m’han portat a la Comtessa Barthory ... deu ni do la Erzsébet!!! Perucho genial !!!