diumenge, de febrer 05, 2012

1Q84

Bona nit Bloc,

Amb la "Sinfonietta de Janacek" començo l'aventura que probablement serà fantàstica del 1Q84 de Haruki Murakami... que ens transporta a un Tòquio alternatiu en un any que George Orwell va fer emblemàtic, el 1984. Estic impacient per endinsar-me a les vides de l'Aomame i el Tengo.


12 comentaris:

Carme ha dit...

Bon viatge al 1Q84, Jaka!

M'agrada escoltar la "Sinfonietta de Janacek".

A mi m'han encantat aquesta novel·la. Espero que la gaudeixis tant com jo.

Francesc Puigcarbó ha dit...

me la vaig llegir sencera tornant de Lanzarote, amb dues hores de retard de sortida del vol incloses. Una molt bonas novel·la, i uns personatges fascinants molt ben definits.

Blanca ha dit...

Hola Rosa,
Et desitjo el mateix entusiasme i plaer que a mí em va provocar aquesta lectura. Fascinant!
El Nobel pel Murakami,Ja!
Blanca

Elfreelang ha dit...

Bona lectura!

Clidice ha dit...

La tinc a la pila, a veure si m'hi poso. Que en gaudeixis!

jaka ha dit...

Moltes gràcies Carme per la teva visita ja veig que et va agradar molt aquesta lectura.

Fins aviat,

jaka ha dit...

Francesc moltes gràcies per passar per aquí, ara llegint ets un crac eh? jo per llegir tot aquest llibre (els 3 volums) necessitaré anar al menys 6 vegades a Lanzarote... Ja t'ho explicaré.

Fins aviat,

jaka ha dit...

Blanca, doncs vinga el Nobel !!!

Petons,

jaka ha dit...

Elfree, gràcies !!!

jaka ha dit...

Clidice, moltes gràcies per la teva visita, quan el llegeixis ja el comentaras oi? que tu en saps una estona llarga d'escriure.

Fins aviat,

Carles ha dit...

Jo amb Murakami tinc una relació amor-odi... Hem va agradar i marcar molt Tokio Blues i hem va agradar Sputnik. Però no vaig poder amb After Dark i amb Sauce ciego, Mujer dormida... Amb Murakami m'he adonat de la importancia d'una bona traducció...

jaka ha dit...

Hola Carles,
Sí que te molta importància la traducció... ara el que no recordo es si el Murakami te diferents traductors, a mi m'han agrada't tots els que he llegit d'ell "Kafka a la platja", "Despietat país de les meravelles i la Fi del Món" ectr. però en canvi la tant celebrada "Tòquio Blues" mira, no se... en fi a mi em descobreix uns mons que m'ho passo molt be.