dimarts, de desembre 29, 2009

Sola...

Bones Bloc,
Ja saps que soc una apassionada del tango, encara que no el se ballar, be, se fer quatre bestieses com cargolar la cama, fer quatre passes agafant embranzida i per poc anar a parar contra la porta ect. el que passa es que quant sento un tango no se que es però m’agafa una cosa per dins difícil d’explicar... m’emociono, m'exalto en fi es allò de... m'arravato...
Hi ha els tangos a la manera del Daniel, el Hector ...



Però desprès hi ha aquests altres com “Esta noche me emborracho”... i el que em fascina es la lletra i es que si te hi fitxes be es pura poesia, tragèdia, sentiment, hi ha algunes expressions que son de 10, com es ara “en un requiscat in pace", “flaca, dos cuartas de cogote y una percha en el escote”... llegeix, llegeix... ara he trobat la lletra a la xarxa i la podré cantar sencera per la finestra del celobert...em ve a la memòria que fa un temps en un pis de mes amunt hi havia un senyor que cantava òpera i algun bolero... era molt divertit...



Sola, fané, descangayada,
la vi esta madrugada
salir de un cabaret;
flaca, dos cuartas de cogote
y una percha en el escote
bajo la nuez;
chueca, vestida de pebeta,
teñida y coqueteando
su desnudez...
Parecía un gallo desplumao,
mostrando al compadrear
el cuero picoteao...
Yo que sé cuando no aguanto más
al verla, así, rajé,
pa' no yorar.

¡Y pensar que hace diez años,
fue mi locura!
¡Que llegué hasta la traición
por su hermosura!...
Que esto que hoy es un cascajo
fue la dulce metedura
donde yo perdí el honor;
que chiflao por su belleza
le quité el pan a la vieja,
me hice ruin y pechador...
Que quedé sin un amigo,
que viví de mala fe,
que me tuvo de rodillas,
sin moral, hecho un mendigo,
cuando se fue.

Nunca soñé que la vería
en un "requiscat in pace"
tan cruel como el de hoy.
¡Mire, si no es pa' suicidarse
que por ese cachivache
sea lo que soy!...
Fiera venganza la del tiempo,
que le hace ver deshecho
lo que uno amó...
Este encuentro me ha hecho tanto mal,
que si lo pienso más
termino envenenao.
Esta noche me emborracho bien,
me mamo, ¡bien mamao!,
pa' no pensar.

dijous, de desembre 24, 2009

Un “clàssic”

Un “clàssic” per el dia de Nadal.

Bones Festes !!!



diumenge, de desembre 20, 2009

Mes lectures

Hola Bloc,
He estat llegint mes Anna Gavalda, el llibre de relats “M’agradaria que algú m’esperés en algun lloc.” l’he trobat molt original son històries bastant sorprenents... el títol m’ha semblat molt interessant i m’ha donat per reflexionar en el sentit que crec que a tothom ens agrada que algú ens esperi en algun lloc, he recordat que un dia que arribava de viatge en un vaixell al sortir a coberta vaig mirar el moll i vaig sentir unes ganes immenses que algú estès allí esperant-me... es un moment que no se perquè em va quedar molt gravat...
També he llegit “Només junts”, una història d’unes persones singulars, amb personalitats bastant dispars però que acaben vivint a un mateix ritme, aquí deixo un trailer, doncs es va fer una peli d’aquest llibre.



Per altra banda al Club de Lectors de la Biblioteca vam comentar uns contes de Txèkhov, els comentaris en general van ser entusiastes, jo a pesar que diuen que reflecteixen històries tristes i de denuncia de la vida precària de la societat d’aquell moment, els he trobat molt divertits en el sentit que tenen una xispa inesperada i irònica.

Mes russos... el dijous vaig anar al teatre “Magatzem” on es feia una lectura dramatitzada de “L’idiota” de Fodor Mikhajlovic Dostojevskij... i ara en ve al cap allò de “mucho ruso en Rusia”.

Fins aviat,

dimecres, de desembre 09, 2009

L'Alexis ja te un any

Bona nit Bloc,

Fa uns quants dies que l’Alexis va fer un any, ara ja sap posar-se el gorro, fer cargol treu banyes, pon titeta pon, ralet ralet, etc. Be, aquí ho pots veure una miqueta.

diumenge, de desembre 06, 2009

Torna a Sorrento
















Bona nit Bloc,

Avui he retrobat la seva partitura... la de la noia de la foto... la recordo al piano i al seu entorn tota la família tractant de cantar aquelles notes impossibles... i tots cridant, i repenjant-se en els “calderons” i al final un esclafit de riures... era tot un divertimento.
Avui jo també la he tocada al piano però al meu entorn només hi havia els records...
























En compensació aquí tenim al Pavarotti, li dedico a ella, una de les persones mes estimades de la meva vida, de fet ella es la meva vida.