dissabte, de març 28, 2009

Cheers

Hola Bloc,
Avui he estat mirant vídeos casolans, i n’he trobat un que m’ha fet venir records molt especials de una tarda caminant per Boston (cosa normal :)) i que vam anar a la cafeteria Cheers, la de la sèrie de televisió on sortia el Dr. Frasier... tots els personatges i els guions eren fantàstics, passaves una bona estona, el local es exactament com surt a la sèrie i es que allí si rodaven els capítols de veritat, va ser divertit prendre allí una copa i sembla estrany però era com si tota la vida hi haguéssim anat.
Desprès de recordar he anat al youtube i clar allí estava Cheers... quan hi vaig estar això de la Internet no existia.


______________________________________
Fa tres anys

dijous, de març 26, 2009

Justament ahir llegia














Bona nit Bloc,

Justament ahir llegia:

D’aquella primera entrevista amb Maria Aurèlia Capmany, Ricard Salvat en té el record “d’una dona que tenia uns ulls intensos, molt vius i altament reveladors d'intel·ligència”
Però l'encàrrec de dirigir “Tu i l'hipòcrita” probablement tampoc no va agradar gaire a Ricard Salvat que potser va pensar que li endossaven l’obra que els directors diguem-ne oficials de l’ABD no havien volgut agafar.

dimecres, de març 25, 2009

Yukio Mishima

Bona nit Bloc,
Avui reunió del Club de Lectors per comentar el llibre “El remor de les onades “ de Yukio Mishima, ja et vaig dir que a mi no em va agradar massa, a les tertúlies però sempre hi surten molts aspectes diferents i es interessant sentir les opinions d’altres persones doncs s'aprenen coses noves.
S’ha dit d’ell:
“Escriptor fascinant i controvertit, d’una existència colpidora, obsessionat per les tradicions i essències de la seva cultura, i per la recerca de la bellesa estètica i la transformació del propi cos. Va dur una vida contradictòria, que intentava entendre a través de l’art, l’exercici i el camí del samurai.”
Penso que la seva personalitat es mes interessant que els seus llibres.



Fa tres anys

dissabte, de març 21, 2009

A la poesia



















Hola Bloc,
Avui es celebra el dia mundial de la poesia per això que el millor que podem fer es llegir un poema, he triat aquest que ha estat editat en vint llengües a mes de la original, en motiu d’aquest dia, es del poeta menorquí
Ponç Pons i trobo que es molt adient.

Des d’una illa de mots,
entre ullastres i llibres,
mentre sent escoltant
La bellesa del vent
que escriure és respirar,
comprendre, fer l’amor
i l’art ens humanitza,
t’ho diré passional:
t’estim i sense tu
res tindria emoció
ni seria tan cert
açò que en diuen viure.

Amb les llengües del cor
i tinta com el mar
generós de les illes,
sembram versos per fer
florir lliures i oberts
al sagrat cos del món
sentit i veritat.

Més que d’on hem nascut
som del lloc que estimam
i lectors agraïts
que tenim el que dam
feim diversos un sol
gran poema on no hi ha
més pàtria que la dia.

Ponç Pons

Fa un any

En fa dos: res

I tres

dijous, de març 19, 2009

"Mirando al mar"
















Bona nit Bloc,

Avui repenjada a la barana, “tocant ferro” i tenint al davant aquesta vista prodigiosa m’ha vingut al cap la cançó “Mirando al mar”, m’ha fet gràcia i ara la he buscat al You tube, hi ha diferents versions però la mes autentica es la del Jorge Sepulveda, amb una introducció que no te pèrdua i em sembla que una mica desafinat... però autèntic total.
L’escoltem Bloc ?




Fa un any-

dimarts, de març 17, 2009

Meme estil saragatona
















Bona nit Bloc,

Seguint la proposta del Pere, aquí poso la foto del entorn virtual d’on surts tu.

_______________________________________________
Fa un any-res
En fa dos-res
I tres-


diumenge, de març 15, 2009

ja es hora de primavera
















Bona nit Bloc,
Com cada any la clivia em diu que ja es hora de primavera.
______________________________________________
Fa dos anys- res

dissabte, de març 14, 2009

Zoé Valdés















"La nada cotidiana"
La Zoé m’ha explicat una història que crec que es bastant autobiogràfica, si mes no dibuixa el dia a dia del seu País, xoquen les paraules, expressions cubanes i que he hagut de llegir mes d’una vegada per entendre-les, i que m’han fet molta gràcia, encara que expliqui coses serioses, però clar es la seva manera de parlar.
El res de cada dia son aquest munt de petites coses que cada dia ens passen i que fan que el nostre humor sigui positiu o negatiu tot depèn de la filosofia en que ens ho prenem i la paciència
.
___________________________________________________
Fa un any-

Fa dos anys- res

Fa tres anys-

divendres, de març 13, 2009

Premi Symbelmine











Hola Bloc !!!
Mira, la Montse des del seu mar, ens ha donat un premi... que et sembla? Be, oi? i no es un premi qualsevol no, no, es el premi Symbelmine, “Symbelmine són aquelles flors, que, segons Tolkien, creixen damunt les tombes dels Reis Rohirrin. Flors, també conegudes com a “no m’oblidis”. Xulo he ?
Be, ara nosaltres l’hem de donar seguint les regles del joc a 7 blocaires mes, es difícil de triar perquè jo el donaria a tothom, però... mira ho farem a sorts seguint el llistat dels nostres enllaços i amb els ulls tancats ok?
A veure,


El primer que ha sortit es: Terra de llibres

Número 2: Bloguejat

Amb el 3: Minerva

I va el 4: Violette Moulin

El cinquè : Saragatona

I ara el 6: Post-its sacados de la papelera

I per últim el 7: El basar de les espècies

Esperem que us agradi el premi.
Petonets a tots, el Bloc i la jaka



dilluns, de març 09, 2009

2001: Una odissea del espai



















Bona nit Bloc,
Ahir a la nit i a punt d’apagar el televisor vaig fer zaping i vaig veure que en un canal (no se quin) estava començant la peli “2001: Una odissea del espai”, encara que l’he vist un grapat de vegades em vaig tornar a quedar fixada a la pantalla sense pogué fer res mes que deixar-me seduir novament per les seves imatges, la música i la trama... i es que la història no ha perdut gens de vigència tot i que ja fa que va des dels anys 60... llavors jo no podia imaginar que al 2009 estaria escrivint un apunt de la peli en un petit Hal particular i que acte seguit l’enviaria cap al espai sideral, perquè... on van els continguts dels blocs?


Desprès que Hal sembla que s’ha confós en una falla de l’antena de la nau espacial, els astronautes David Bowman i Frank Poole consideren desconnectar-li els circuits cognoscitius. Ells creuen que Hal no els pot sentir, però no saben que Hal es capaç de llegir els llavis. Saben que el volen desconnectar, Hal mata a Frank Poole mentre està fent la reparació de la nau, també mata als altres membres de la tripulació que estaven en estat d’hivernació. Quan David Bowman se n’adona decideix apagar-lo.
El nucli central del Hal està representat com una habitació plena de petits i brillants mòduls de computadora muntats en blocs que es poden treure o inserir. Bowman apaga a Hal traient-li els mòduls un a un, mentre ho fa, som testimonis de la degradació de la consciència de Hal, confessa que te molta por i demana al David que no continuï. En el moment en que la lògica de Hal falla completament, llavors comença a cantar “Daisy Bell” una cançó que li va ensenyar el seu creador.


dissabte, de març 07, 2009

Del Club de Lectors














Hola Bloc,
Aquest mes de març el club de lectors la dedicat a la cultura del Japó, el gener va ser la Prehistòria i el febrer L’Amèrica Llatina, doncs be, amb això del Japó hem llegit “La remor de les onades” de Yukio Mishima (Tòkio, 1925-1970), i que segons diu a la contraportada del llibre, està considerat un dels autors cabdals de la literatura japonesa i mundial, diu que va optar al Premi Nobel en tres ocasions... es va suïcidar l’any 1970 seguint el ritual tradicional japonès de l’hara-kiri.
No se que resumir d’aquesta lectura, potser sí que es d’una gran bellesa la història d’amor que explica, però francament a mi m’ha semblat una cursilada no ho puc dir d’un altra manera, l’he trobat antiquat, en el sentit no d’antic sinó de ranci... infantil, un color? Doncs blau cel i rosa.

diumenge, de març 01, 2009

El últim poema

El últim poema per ara de la Rosa Comes, porta per títol “Alexis”.