Era la Mary Fitton ?

Avui en el post del bloc “Flux” he llegit que es el dia de la celebració del Dia Mundial de la Poesia, que promou la UNESCO, i he pensat que potser quedaria com a be deixar un poema aquí al Bloc, he triat un sonet d’un llibre estimat que tinc i que de quan en quan fullejo... A les notes de introducció hi ha tota una explicació sobre els famosos sonets i a qui anàvem adreçats, es veu que la font d’inspiració no està gens clara, om diu que si a tal dona o si era un home, fins i tot hi ha qui diu que l’autor en un atac de narcisisme es va inspirar amb ell mateix , jo em decanto per la Mary Fitton, que diu que era una bellesa del moment.
Per cert jo de joveneta que llegia tot el que arreplegava em vaig entusiasmar amb “La tempesta”, “ Tito Andronico” , “La doma de la bravia” d’un tal “Sakespeare” fins al cap de bastant temps no vaig saber que el “Sakespeare” era el “Gespir” del qui tothom parlava. :-))

I
From fairest creatures we desire increase, ...

Dels sers més bells ne desitjem fillada,
perquè la rosa de beutat no mori;
y si al fi’s deu marcir, deixi brostada
d’un tendre hereu que sos encants memori.


Mes tú, de los grans ulls enamorat,
substancia y llenya de ton propi ardor,
tornes fam lo que fora sacietat,
y ab tú crudel, t’ets l’enemic pitjor.


Tú qu’ets ara del món fresc ornament,
y de florida primavera heralt,
enterres en la flor ton gran sement,
y en mesquineses gastes ton cabal.


Tingues pietat del món, o el món, golós,
tú y lo que deus, s’ho engolirà comfós.
















Mary Fitton