dimecres, de gener 18, 2006

Un poeta, un terrat...














El Tristany en el seu bloc parla de que havia pujat al terrat per provar una camera que li havien regalat... això m'ha fet recordar que un dia d'aquest estiu passat jo també vaig pujar al terrat amb la meva càmera disposada a fer les fotos del Segle. M'havien emprat el terrat per filmar un programa de televisió dedicat al Magí Sunyer, narrador, poeta, i moltes coses mes. Llegir la seva poesia es entrar en un mon subtil i a la vegada molt real. Les fotos potser no em van quedar massa be... per compensar aquí deixo un petit apunt de la seva poesia.

Els jocsTemps breu de joc.
Vida a l'enjòlit
al primer toc,
els ulls de bòlit.
Sorpresa, bes.
Perd-te l'enroc,
Sospesa el pes.
Temps breu de joc.

I l'ametrallen
directe al pit.
Les boques callen.
Ni un glop de crit.
La baioneta
fa envit d'un xoc
amb la veu neta.
Temps mort de joc.

De "I després, el silenci" - Magí Sunyer