Avui traient la pols de un prestatge alt, els ulls m’han saltat a un llibre molt estimat, l’he agafat amb molta cura i mentre l'acaronava m’han vingut al pensament un munt d’hores de la meva infantesa que vaig passar llegint-lo, he anat resseguint les seves il•lustracions i he recordat que algunes em feien molta por fins i tot m'esglaiava, les figures dels follets m'inquietaven, i la Reina de la Neu o la dona lapona en donaven esgarrifances, n’hi havien altres que no com “Les flors de la petita Ida” , aquesta rondalla m'agradava molt :
Les meves pobres flors són ben mortes - va dir la petita Ida. – Tan boniques que eren ahir, i ara estan totes decandides! Què ho deu fer? – preguntà a l'estudiant que s’estava assegut al sofà...
Bloc, només t’ho explico per pogué conservar una petita sensació d’un moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada