Els dies de la setmana dins meu els tinc estructurats (no se perquè) per colors... Els dilluns els veig blancs, els dimarts de color gris un gris plom i brillant, els dimecres sempre son grocs, lluminosos , blaus son el dijous, els divendres verds, els dissabtes vermells i els diumenges d’un color platejat enlluernador, ho tinc molt clar veig tots aquests colors en renglera i sense posar-hi nom visualitzo tota la setmana.Potser que pensava els dies per colors no m’ha n'hagués adonat mai, però un dia vaig anar al recital d’un jove poeta Franc Prats i un dels seus poemes començava així: “Els divendres són dies verds”... Son verds, sí, sí per a mi també !!! no ho se però em va agradar tenir aquest petit vincle.
Els divendres
Els divendres són dies verds que no tenen objecte
els divendres són regals com improperis
en vindran més i en marxaran d’altres
i la olor de reclosit continuarà fent-me vindre arcades
per la repugnància de la carn eixomorta
perduda
desaprofitada
que mor els divendres de matinada
sense ulls
sense mans
sense ombres felices
sense manyocs de cavells entre les ungles
els divendres, de fet, no existeixen
FRANC PRATS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada