dissabte, d’agost 01, 2015

El soroll del silenci


Bona nit bloc,

Potser no sabré explicar-to es una experiència que encara no m’ho acabo de creure, es sortir d’aquesta cabana i submergir-se en aquest mon verd i silenciós i escoltar el silenci i respirar i estar esbrinant que passarà, doncs, només un ocell, l’aigua molt suau d’un rierol que precisament et fa adonar del silenci... ara quan he tornat algú em va preguntar “i que feies allí? Llegies? Anaves a caminar?”  doncs no, vaig estar molts moments al mig d’aquell mon verd escoltant i a mes tret de la família (que estava en un altra casa) no hi havia ningú, però ningú,  be, alguna visita... com en un conte de fades a la nit venia puntual un gripau davant mateix de la porta, podia ser un príncep ?  mes aviat vaig pensar amb el Senyor Rana del conte del Murakami, però no va dir res aquest Rana no feia cap soroll ni articulava cap paraula, clar era el mon del silenci... això si pels voltants al vespre sortien els cavalls a pasturar i de quant en quant es sentia renillar, tot plegat es va crear una atmosfera com irreal, de somni... be, de conte !!! 

         







2 comentaris:

miquel ha dit...

El conec el silenci de la natura, però de fa ja molts, molts anys. L'enyoro :-)

jaka ha dit...

doncs a veure si el retrobes, moltes gràcies pel teu comentari,

abraçades,