divendres, de març 23, 2012

Una tarda a la casa dels gripaus

























Bona tarda Bloc,

Plou, plou molt, però deixo enrere els carrers mullats i m'endinso cap a l'espai confortable dels gripaus... silenci, pulcritud, simpatia, de seguit noto placidesa, tranquil·litat, potser perquè no puc fer altre cosa que acceptar, probablement es això... només,  tanta aigua...i aquella ampolla grossa que està per aquí dalt envia gotes però no arriben, passen imatges... glaçons, llimones, taronges, taronjades, aigua molt gelada, em cabusso al mar, les cataractes sento el soroll del aigua com esclata estrepitosament refrescant... quan surti de la casa dels gripaus em posaré sota la pluja... paro les imatges...

De quan en quan passen prop gripaus molt verds i eixerits van per feina, alguns em miren... assajo un altre recurs, i provo de fer com el Pare d'en Tengo quan sembla que està inconscient i... tanco els ulls i provo d'avançar cap un lloc on a hores d'ara està ple de poesia... es el dia de la POESIA... entro i dic quatre mots procurant donar molt de sentit a les meves paraules... crec que l'experiment a resultat... la gent aplaudeix.

De sobte em ve allò de quant vaig estar vuit dies en que només podia fer una petita variació amb un cama... vaig arreglar virtualment tots els armaris de casa i van quedar molt ben endreçats, es bo tenir recursos... el temps i les experiències passen mes ràpid... una mica mes avall continuen passant els gripaus atrafegats... ep! n’hi a un que es para i ve cap a mi, es molt, molt verd i molt, molt amable i em convida a que l’acompanyi... somriu... veig la pantalla... i el gripau agafa el comandament, i comença la meva pròpia visita al meu interior... passem coves, passadissos, carrerons que s’amaguen rere corbes que semblen perilloses, però no, tot està net i polit clar que el dia abans havíem fet  una bona neteja... el gripau em pica l'ullet i està content perquè avui plou i li ha agrada't fer de guia a la meva visita que ha resultat molt positiva...  

Al carrer encara plou... faig una foto ràpida per l'Instagram i un, dos, tres, ja hi soc !!! tanco els ulls per fi... la supertonicageladaambllimona entra com un esclafit dins meu...  


4 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Has guanyat el primer premi particular de narrativa ràpida, humida i surrealista. ¡Felicitats, Jaka!

Carles ha dit...

Que bé m'ho he passat llegint no sé ben ve què... I la foto increïble i inquietant!

jaka ha dit...

Moltes gràcies Olga pel teu comentari, aquest escrit es per treure una mica de ferro a la vida quotidiana.

Una abraçada,

jaka ha dit...

Carles moltes gràcies i celebro que t'ho hagis passat be... la història es real però vista des d'un altra vesant.

Fins aviat,