divendres, de març 30, 2012

Ja he deixat el misteriós Tòquio d'1Q84

Bona nit Bloc,

Desprès de sentir la "Sinfonietta de Janacek" en aquell taxi aturat en mig d'un embús espantós, vaig decidir baixar per aquella escala tant perillosa junt amb l'Aomame i així va ser com em vaig endinsar en aquell mon misteriós del 1Q84, amb en Tengo i l'Aomame he viscut experiències fantàstiques, insòlites virtuals però he tingut algunes senyals sorprenents...
una nit tornant cap a casa vaig mirar la lluna però no se per quin motiu jo en veia dos (ho pots veure a la foto) eren del mateix color però eren dos... també quan vaig entrar al Museu d'Art Modern a veure l'exposició de l'Ester Fabregat "En trànsit líquid" de seguit en van sortir a rebre "la gent petita"  i una "Crisalida" que emanava una llum que ben be semblava la que havia vist en Tengo... ara ja he tornat a pujar l'escala que porta a l'autopista aquesta vegada amb l'Aomame i la "crisalida" que porta dins, també ens acompanya en  Tengo, hem deixat enrere el 1Q84 i em fa recança doncs m'ho he passat molt be. 



Una de les cançons que sempre escolten la gent de la història... 






6 comentaris:

Carme ha dit...

T'ho has muntat millor que jo, encara... i mira que m'hi vaig ficar endins i que em va agradar...

Bon cap desetmana, jaka

Elfreelang ha dit...

Quin devessall de cultura!!! algun dia em llegiré aquest llibre ...i espero endinsar-me almenys una mica...la música que has posat és de les que m'agrada a mi....

Blanca ha dit...

Quienes fotos més màgiques! El Murakami ens transporta a una realitat complement de la realitat quotidiana i ens atrapa com una crrisàlida en el seu món de dues lunes...
Màgnific llibre, un escriptor dels grans!
Però lo de les fotos és un verdader misteri !!

jaka ha dit...

Carme, m'ho he passat tant be llegint aquest llibre.... em sap greu haver-lo acabat.
Moltes gràcies pel teu comentari,

jaka ha dit...

Elfree, celebro que t'agradi aquesta música... ara lleixeis el llibre segur que quedaràs atrapada,
moltes gràcies per passar,

jaka ha dit...

Blanca, estic Mukaramizada del tot !!! les fotos de la "gent petita" i la "crisàlida" semblem com si la Ester Fabregat fos la musa del Murakami... les dos llunes es una foto amb doble exposició...

Una abraçada i fins aviat,