Bona nit Bloc,
Amb la "Sinfonietta de Janacek" començo l'aventura que probablement serà fantàstica del 1Q84 de Haruki Murakami... que ens transporta a un Tòquio alternatiu en un any que George Orwell va fer emblemàtic, el 1984. Estic impacient per endinsar-me a les vides de l'Aomame i el Tengo.
12 comentaris:
Bon viatge al 1Q84, Jaka!
M'agrada escoltar la "Sinfonietta de Janacek".
A mi m'han encantat aquesta novel·la. Espero que la gaudeixis tant com jo.
me la vaig llegir sencera tornant de Lanzarote, amb dues hores de retard de sortida del vol incloses. Una molt bonas novel·la, i uns personatges fascinants molt ben definits.
Hola Rosa,
Et desitjo el mateix entusiasme i plaer que a mí em va provocar aquesta lectura. Fascinant!
El Nobel pel Murakami,Ja!
Blanca
Bona lectura!
La tinc a la pila, a veure si m'hi poso. Que en gaudeixis!
Moltes gràcies Carme per la teva visita ja veig que et va agradar molt aquesta lectura.
Fins aviat,
Francesc moltes gràcies per passar per aquí, ara llegint ets un crac eh? jo per llegir tot aquest llibre (els 3 volums) necessitaré anar al menys 6 vegades a Lanzarote... Ja t'ho explicaré.
Fins aviat,
Blanca, doncs vinga el Nobel !!!
Petons,
Elfree, gràcies !!!
Clidice, moltes gràcies per la teva visita, quan el llegeixis ja el comentaras oi? que tu en saps una estona llarga d'escriure.
Fins aviat,
Jo amb Murakami tinc una relació amor-odi... Hem va agradar i marcar molt Tokio Blues i hem va agradar Sputnik. Però no vaig poder amb After Dark i amb Sauce ciego, Mujer dormida... Amb Murakami m'he adonat de la importancia d'una bona traducció...
Hola Carles,
Sí que te molta importància la traducció... ara el que no recordo es si el Murakami te diferents traductors, a mi m'han agrada't tots els que he llegit d'ell "Kafka a la platja", "Despietat país de les meravelles i la Fi del Món" ectr. però en canvi la tant celebrada "Tòquio Blues" mira, no se... en fi a mi em descobreix uns mons que m'ho passo molt be.
Publica un comentari a l'entrada