Bona nit Bloc,
No se perquè m’agrada tant el monòleg final dels Dublinesos de Joyce, m’entra com una pau estranya i no pararia d’escoltar aquella música.
Bona nit Bloc,
No se perquè m’agrada tant el monòleg final dels Dublinesos de Joyce, m’entra com una pau estranya i no pararia d’escoltar aquella música.
4 comentaris:
Tens tota la raó. És un dels fragments més memorables de la literatura universal.
Hola, Jaka: aquesta peça és una de les millors de Joyce, i la pel·lícula que en va fer John Huston la recomano sempre als aprenents d'escritura i als que no en són. És fidel en tot al text.
La cançó que desencadena el record és "La noieta Auhgrim", una balada irlandesa que és la que escolta Anjelica Huston quan és a mitja escala, i comença a recordar el seu amor perdut. La reflexió final que fa el seu marit, mentre neva als camps d'Irlanda sobre els vius i sobre els morts, no té preu.
Crec que és a youTube, però jo això no ho sé manejar.
Petó.
Gràcies per la teva visita David, celebro que estem d'acord.
Una abraçada,
Hola Olga, si que hi es al youtube, si cliques damunt del enllaç surt el video del monòleg.
Fins aviat,
Publica un comentari a l'entrada