dilluns, de maig 17, 2010

Su primera comunión





























La cançó es horrorosa, però la nena guapissima oi Bloc?

12 comentaris:

pH ha dit...

Això eren primeres comunions i no aquests desgavells que fan ara.
Molt guapa la nena per cert.
Que la coneixes ? ;-)

Júlia ha dit...

La cançó és entranyable, em recorda el temps dels discos sol·licitats.

La nena, preciosa... de postal!!!!

Manel ha dit...

Innocent, guapa i esvelta com,,… com una jaca gal•lesa, pura raça.
Fa 50 anys, com nuvi innocent en edat, a l'edat de 7 anys, vaig rebre la primera comunió al temps que la meva germana.
Una germana guapa, morena d'ulls negres, cabells negres, llargs en tirabuixons naturals.
Aquell dia, a aquella hora, entre alegries de pocs convidats al voltant de la taula del menjador, el meu pare va fer callar veus, al dial de la ràdio, la veu de la locutora va deixar sentir els noms a qui anava dirigida aquesta cançó en el dia de la seva primera comunió.
Ara, aquesta nit en el record, les emocions brollen.
Jaka; gràcies.


Como una blanca azucena,
Lo mismito que un jazmín
Mi niña va hacía la iglesia
A la iglesia de San Luis

Ha cumplido siete años,
Y va a recibir a Dios
Mi niña toma rezando
Su primera comunión

De rodillas es tan bonita
Y tiene tanto salero
Que le da el agua bendita
Un angelito del cielo…..

Carme ha dit...

Doncs sí tens raó, la nena guapíssima... la cançó no ho sé, amb aquesta recomanació... ja me l'estalvio! :)

pere ha dit...

Maquíssima la nena. Té una mirada de voler saber, de no parar mai.
(la cançó té la seva gràcia:-)

jaka ha dit...

Hola PH, tens tota la raó, això si que eren primerescomunions, amb tots els “ets” i “uts” !!!

:D

jaka ha dit...

Júlia, es com si hi fos, ho veig clarament, el menjador de casa els avis, l’aparell de radio i aquesta música sonant. Per sort a mi no me la van dedicar mai, en aquells temps ja la trobàvem nefasta.

Una abraçada,

jaka ha dit...

Manel, celebro que hagis gaudit dels records... Fa 50 anys? Si no devies haver nascut.

:D

jaka ha dit...

Carme, la cançó val la pena escoltar-la ja que es tot un “poema”.

:D

jaka ha dit...

Es veritat Pere que la cançó te la seva gràcia... ara la nena no se que haurà arribat a saber...ves a saber !!!
Fins aviat,

Manel ha dit...

I tant Jaka i tant. Ja feia 7 anys que corria per el mòn.

Arare ha dit...

nena, gairebé ploro, darrerament estic molt ploranera, molt ploranera!!!

Estaves guapa-guapa!!! (però és que qui ho és, ho és)