Avui aquest poema

Cinc

Retorno a les comes,
Llanço els daus, em decideixo,
transgredeixo l’atzar;
i ja sé que això no és possible.
Em descontroles,
ho he d’acceptar i no puc negar-ho.
Sóc en un bar, sola,
amb el futur per davant – quin tòpic, oi?-
i sé que tot depèn de tu,
d’aquesta esfera que s’escriu amb el cinc,
o amb el set, és igual,
i que encaixa en el pany
per entrar dins la vida.
La conversa inconnexa
Que ara sento prop meu
Em recorda a tu. Absorbir,
pas enrere, qualitat de vida,
contraris que lluiten
per entrar en el control,
en un rectangle estrepitós i mediocre.
I em ve la recta, erecta
i aïllada, i entenc que, si vull,
el vol pot ser pretensiós,
que el cinc, de vegades, pot ser conjurat.

Rosa Comes
3: atzar
Fotografia Xavier Argente