dissabte, de febrer 28, 2009

Avui aquest poema














Cinc

Retorno a les comes,
Llanço els daus, em decideixo,
transgredeixo l’atzar;
i ja sé que això no és possible.
Em descontroles,
ho he d’acceptar i no puc negar-ho.
Sóc en un bar, sola,
amb el futur per davant – quin tòpic, oi?-
i sé que tot depèn de tu,
d’aquesta esfera que s’escriu amb el cinc,
o amb el set, és igual,
i que encaixa en el pany
per entrar dins la vida.
La conversa inconnexa
Que ara sento prop meu
Em recorda a tu. Absorbir,
pas enrere, qualitat de vida,
contraris que lluiten
per entrar en el control,
en un rectangle estrepitós i mediocre.
I em ve la recta, erecta
i aïllada, i entenc que, si vull,
el vol pot ser pretensiós,
que el cinc, de vegades, pot ser conjurat.


Rosa Comes
3: atzar
Fotografia Xavier Argente

5 comentaris:

zel ha dit...

Preciós poema, Jaka, no conec l'autora, me l'haura`s de presentar (un cita de llibres, vull dir...)

zel ha dit...

Preciós poema, Jaka, no conec l'autora, me l'haura`s de presentar (un cita de llibres, vull dir...)

P-CFACSBC2V ha dit...

Transgredir l'atzar, qui ho pogués fer! És sublim del primer vers a l'últim.

jaka ha dit...

Hola Zel, m’alegro que t’agradi el poema , l’autora ha publicat poc, aviat sortirà el segon llibre, si algun dia tenim ocasió ja te la presentaré doncs es la meva filla.
Petonets,
;D

jaka ha dit...

Mercè, si que seria fantàstic pogué transgredir l’atzar... l’autora d’aquest poema crec que ho va aconseguir.
Una abraçada,