divendres, de gener 02, 2009

Tovallola de foc



















Bona tarda Bloc,
Estic remenant i endreçant papers i he trobat en una revista “D’ard” del any 1997, aquest poema de la Rosa Comes, que sempre m’agrada’t molt i he pensat que t’agradaria llegir-lo.


Tovallola de foc.
El sol ardent cremava
Un cos ardent. El meu.
Sense el vent ni la ment;
Tan sols el nervi al pit
I al lloc que no es pot dir.


L’espatlla prenia la llum
I em feies sentir com un fruit.

Tovallola de foc.
La pell dolça encenia
un desfici. El meu.
Sense temps i a l’extrem:
el nervi em treus del pit,
del lloc que no es pot dir.

L’espatlla prenia la llum
I em feies sentir com un fruit.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies per recordar-nos aquest encès poema de la rosa, benvolguda Jaka. És foc en una tarda d'hivern.

Bon any nou 9

Anònim ha dit...

La tovallola roja i el poema de la Rosa.
Jaka, la memòria ens fa immortals.

Gràcies i bon any.

Carme Rosanas ha dit...

Un poema preciós! gràcies! Vinc directament del meu blog on has deixat el teu enllaç als seguidors. No coneixia el teu blog. Ja aniré passant a llegir-te. Fins aviat.

jaka ha dit...

Moltes gràcies anonim!!!

abraçades,

jaka ha dit...

Pitoperume, gràcies per el teu comentari!!!

Abraçades, :D

jaka ha dit...

Carme, gràcies i et llegiré !!!

Petons,