Bona tarda Bloc,
Estic remenant i endreçant papers i he trobat en una revista “D’ard” del any 1997, aquest poema de la Rosa Comes, que sempre m’agrada’t molt i he pensat que t’agradaria llegir-lo.
Tovallola de foc.
El sol ardent cremava
Un cos ardent. El meu.
Sense el vent ni la ment;
Tan sols el nervi al pit
I al lloc que no es pot dir.
L’espatlla prenia la llum
I em feies sentir com un fruit.
Tovallola de foc.
La pell dolça encenia
un desfici. El meu.
Sense temps i a l’extrem:
el nervi em treus del pit,
del lloc que no es pot dir.
L’espatlla prenia la llum
I em feies sentir com un fruit.
6 comentaris:
Gràcies per recordar-nos aquest encès poema de la rosa, benvolguda Jaka. És foc en una tarda d'hivern.
Bon any nou 9
La tovallola roja i el poema de la Rosa.
Jaka, la memòria ens fa immortals.
Gràcies i bon any.
Un poema preciós! gràcies! Vinc directament del meu blog on has deixat el teu enllaç als seguidors. No coneixia el teu blog. Ja aniré passant a llegir-te. Fins aviat.
Moltes gràcies anonim!!!
abraçades,
Pitoperume, gràcies per el teu comentari!!!
Abraçades, :D
Carme, gràcies i et llegiré !!!
Petons,
Publica un comentari a l'entrada