divendres, de gener 02, 2009

Tovallola de foc



















Bona tarda Bloc,
Estic remenant i endreçant papers i he trobat en una revista “D’ard” del any 1997, aquest poema de la Rosa Comes, que sempre m’agrada’t molt i he pensat que t’agradaria llegir-lo.


Tovallola de foc.
El sol ardent cremava
Un cos ardent. El meu.
Sense el vent ni la ment;
Tan sols el nervi al pit
I al lloc que no es pot dir.


L’espatlla prenia la llum
I em feies sentir com un fruit.

Tovallola de foc.
La pell dolça encenia
un desfici. El meu.
Sense temps i a l’extrem:
el nervi em treus del pit,
del lloc que no es pot dir.

L’espatlla prenia la llum
I em feies sentir com un fruit.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies per recordar-nos aquest encès poema de la rosa, benvolguda Jaka. És foc en una tarda d'hivern.

Bon any nou 9

Pitoperume ha dit...

La tovallola roja i el poema de la Rosa.
Jaka, la memòria ens fa immortals.

Gràcies i bon any.

Carme ha dit...

Un poema preciós! gràcies! Vinc directament del meu blog on has deixat el teu enllaç als seguidors. No coneixia el teu blog. Ja aniré passant a llegir-te. Fins aviat.

jaka ha dit...

Moltes gràcies anonim!!!

abraçades,

jaka ha dit...

Pitoperume, gràcies per el teu comentari!!!

Abraçades, :D

jaka ha dit...

Carme, gràcies i et llegiré !!!

Petons,