Bona nit Bloc,
Apuntem: Acabo de llegir “Kafka a la platja” un llibre que pel que he pogut sentir molta gent qualifica de rar. Haruki Murakami explica una història que no es que sigui massa “rocanbolesca” però que si que es barregen situacions reals amb esdeveniments del tot fantàstics. En Nakata parla amb els gats i els gats li contesten, el protagonista es fa dir Kafka i “Kafka a la platja” es el títol d’una cançó… hi ha alguns moments una mica “gores” com quan en “Johnnie Walquer” (sí, si el del whisky) es menja els cors dels gats que encara estan bategant. Aquest capítol es un somni d’en Nakata ¿ Es que en Kafka s’ha transportat en l’espai i mata al seu Pare (J.W.) ? M’agrada’t la forma en que està escrit i la seva originalitat, el que potser m’agrada’t mes son els diàlegs que tenen entre si els diferents personatges, Nakata amb els gats, Nakata amb Hosimo, Kafka amb l’Oshima, l’Hosimo amb la pedra, he trobat que hi sobren algunes coses com quan l’Hosimo es troba amb el coronel Sanders... d’acord que l’ajuda ha trobar la pedra que obra la porta d’entrada, però, a que be la cita imposada com a condició ? aquí crec que s’empatolla una mica. Potser s’ha de llegir amb clau nipona ?
Aquest llibre es la lectura proposada per el Club de Lectors de la Biblioteca Pública de Tarragona per el mes de setembre, llàstima que no vaig pogué assistir a les reunions - debats m'hagués agrada’t saber les opinions dels meus companys i també pogué saber alguna cosa mes per el traductor del llibre Albert Nolla que hi va ser present, be, potser algú t’apunti quelcom.
Apuntem: Acabo de llegir “Kafka a la platja” un llibre que pel que he pogut sentir molta gent qualifica de rar. Haruki Murakami explica una història que no es que sigui massa “rocanbolesca” però que si que es barregen situacions reals amb esdeveniments del tot fantàstics. En Nakata parla amb els gats i els gats li contesten, el protagonista es fa dir Kafka i “Kafka a la platja” es el títol d’una cançó… hi ha alguns moments una mica “gores” com quan en “Johnnie Walquer” (sí, si el del whisky) es menja els cors dels gats que encara estan bategant. Aquest capítol es un somni d’en Nakata ¿ Es que en Kafka s’ha transportat en l’espai i mata al seu Pare (J.W.) ? M’agrada’t la forma en que està escrit i la seva originalitat, el que potser m’agrada’t mes son els diàlegs que tenen entre si els diferents personatges, Nakata amb els gats, Nakata amb Hosimo, Kafka amb l’Oshima, l’Hosimo amb la pedra, he trobat que hi sobren algunes coses com quan l’Hosimo es troba amb el coronel Sanders... d’acord que l’ajuda ha trobar la pedra que obra la porta d’entrada, però, a que be la cita imposada com a condició ? aquí crec que s’empatolla una mica. Potser s’ha de llegir amb clau nipona ?
Aquest llibre es la lectura proposada per el Club de Lectors de la Biblioteca Pública de Tarragona per el mes de setembre, llàstima que no vaig pogué assistir a les reunions - debats m'hagués agrada’t saber les opinions dels meus companys i també pogué saber alguna cosa mes per el traductor del llibre Albert Nolla que hi va ser present, be, potser algú t’apunti quelcom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada