diumenge, de setembre 02, 2007

Novament Perucho




















Bona nit Bloc,
Fa pocs dies que he acabat de llegir “Les aventures del cavaller Kosmas”, del Joan Perucho i novament he quedat encisada per la història que m’ha explicat, amb totes les seves criatures fantàstiques com els autòmats mecànics que no he pogut de deixar d’imaginar-me’ls durant tota la lectura com els robots de la “Guerra de les Galàxies”, i el voltor joglar que canta, i el final quan obre el còdex i surt la bella Egeria, un llibre singular, amable, relaxant, divertit.
Una descripció que m’ha fet somriure molt:
“El Dux Simplici tocava la mandolina davant del mirall. Cantava amb veu efeminada, lleugera i versàtil. Però el dramatisme de la cançó l’obligava de prompte a canviar inesperadament una veu ronca, tintada d’una obscura passió masculina, gens convincent.
Va deixar de tocar i aguantant l’instrument amb una ma, es va esponjar els cabells amb l’altra, mentre estudiava atentament la imatge que es reflectia a la superfície del mirall. Va donar tres passos de dansa cap a l’esquerra, iniciant una volta amb tot el cos però el moviment no li va agradar en absolut...” va pensar que mes tard hauria d’assajar molt mes...
Comentari de Patricia Rodón.
M’adono que m’agraden molt totes les paraules que comencen amb K... com per exemple Kosmas... o... Kassola, Kurtina, Kurreu, Kuina, Kasa, Kol, karavana, ect. ect. kua de ruc