divendres, de març 31, 2006

Llibres, premis
















Ei bloc!!!
Ahir vaig anar a la presentació dels llibres dels Premis Ciutat de Tarragona el conductor del acte va ser el Gaspar Hernández de Catalunya Radio, em va agradar molt com ho va fer, va deixar que parlessin els autors dels llibres premiats muntant una tertúlia molt divertida i constructiva.
Desprès hi va haver un piscolabis (molt bo).
Alguns dels premis:

Premi Pin i Soler- Terres de lloguer, d’Antoni Pladevall
Premi Comas i Maduell- Les ciutats imaginades, de Miquel López Crespí
Premi Tinet- Dos germans asimètrics i altres contes, de Lluís Olivan
Ara, toca llegir-los!!!

dimecres, de març 29, 2006

Cita amb el Faraó?

















Katerina!!! On vas amb aquesta pinta ?
Diràs d’on vinc !!
I d’on vens, d’una cita amb el Faraó?
Doncs quasi (muuuuu), l’eclipsi ha estat tot un espectacle i desprès m’he comprat aquest conjuntet tan bufó i demà donaré el cop per al “pradu” matant mosques amb el “rabu”.
Ai, Katerina ...

dimarts, de març 28, 2006

Xavier Amorós a la Biblioteca















Avui he anat a la Biblioteca Pública de Tarragona on el Club de lectors havien convidat al Xavier Amorós per parlar, discutir, preguntar sobre el seu llibre “ El camí dels Morts” ... Pogué parlar amb ell ha estat tot un plaer com sempre.
Ja fa temps que vaig llegir aquest llibre i també “Temps estranys”, recordo que al Bartrina van representar una obra el Col•lectiu de Teatre La Vitxeta basada en textos d’ell, i vaig trobar que la posta en escena va ser molt bona, molt fidel al llibre i molt divertida.
Crec que m’apuntaré al Club de lectors, ha estat una experiència interessant... no se... tu que trobes Bloc m’apunto ? Tindré temps de tantes coses ? Ai, i que es el temps? Buenu no nos enrrollemos ...

diumenge, de març 26, 2006

Canvi d'hora


















Katerina que has fet avui ?
Quin dia mes rotllo, amb això del canvi d’hora... apa! Una hora menys de dormir
Vale, però desprès ja la recuperarem.
Sí buenu... però a mes m’he passat tot el dia canviant l’hora dels rellotges, i encara em falten els que veus.
Ai, Katerina no t’enfadis que també ara es fa de nit mes tard.
Veus això si que m’agrada !!! Puc passejar mes estona per el pradu remenant el rabu.


dissabte, de març 25, 2006

Tarda de compres

















I ara Katerina ha on vas tant carregada?
He anat de compres... doncs no tenia res per posar-me, al armari tot està passat de moda!!!
Be, i ara que faràs?
Doncs aniré a prendre un cafetó amb llet (je je) (muuuuuuuuuuu)
I desprès ?
Doncs mira cap al pradu a remenar el rabu !!!

divendres, de març 24, 2006

La vaca Katerina

















Katerina, si que t’has emperifollat !!!
Doncs sí me arreglat una miqueta per això de la primavera.
I... on vas ?
A passejar per el pradu
I que faràs per allí a banda de passejar?
Doncs el que fan les vaques a la primavera... matar mosques amb el rabu


dijous, de març 23, 2006

Memòria de tu i de mi














Avui una presentació de luxe al Museu d’Art Modern del últim llibre de la genial i màgica Montserrat Abelló “Memòria de tu i de mi”, Margarida Aritzeta i Adam Manyé han fet un magnífic anàlisis dels poemes acompanyat de lectures de la pròpia Montserrat.A la fotografia un moment del acte.
I aquí el poema “M’he anat perdent” recitat per l’autora (
gentilesa de Vilaweb).



Una vetllada inoblidable... m’ho he passat tant be !!!

dimecres, de març 22, 2006

Era la Mary Fitton ?




















Avui en el post del bloc “Flux” he llegit que es el dia de la celebració del Dia Mundial de la Poesia, que promou la UNESCO, i he pensat que potser quedaria com a be deixar un poema aquí al Bloc, he triat un sonet d’un llibre estimat que tinc i que de quan en quan fullejo... A les notes de introducció hi ha tota una explicació sobre els famosos sonets i a qui anàvem adreçats, es veu que la font d’inspiració no està gens clara, om diu que si a tal dona o si era un home, fins i tot hi ha qui diu que l’autor en un atac de narcisisme es va inspirar amb ell mateix , jo em decanto per la Mary Fitton, que diu que era una bellesa del moment.
Per cert jo de joveneta que llegia tot el que arreplegava em vaig entusiasmar amb “La tempesta”, “ Tito Andronico” , “La doma de la bravia” d’un tal “Sakespeare” fins al cap de bastant temps no vaig saber que el “Sakespeare” era el “Gespir” del qui tothom parlava. :-))

I
From fairest creatures we desire increase, ...

Dels sers més bells ne desitjem fillada,
perquè la rosa de beutat no mori;
y si al fi’s deu marcir, deixi brostada
d’un tendre hereu que sos encants memori.


Mes tú, de los grans ulls enamorat,
substancia y llenya de ton propi ardor,
tornes fam lo que fora sacietat,
y ab tú crudel, t’ets l’enemic pitjor.


Tú qu’ets ara del món fresc ornament,
y de florida primavera heralt,
enterres en la flor ton gran sement,
y en mesquineses gastes ton cabal.


Tingues pietat del món, o el món, golós,
tú y lo que deus, s’ho engolirà comfós.
















Mary Fitton

dilluns, de març 20, 2006

El Kevin i la Jaka














Ei bloc!!! Mira el que m’he trobat per dins el disc dur... sí, sí es el Kevin i la Jaka, en una feliç trobada a las torres bessones de Nova York l’any 1993... quan penso en el que va passar desprès...

diumenge, de març 19, 2006

Ens empaitava la boira !!!















Diumenge plujós altra vegada però com que ja estava planejat hem anat cap a Siurana, que com diu a la guia turística es un : Conjunt històric catalogat Bé Cultural d'Interès Nacional-BCIN, el paisatge es preciós amb la serralada del Montsant, tots els ametllers estan florits, la església romànica, el Castell àrab, lloc de defensa natural, fou l'últim reducte àrab del valí Almira Alemoni, hem dinat al Restaurant Siurana (molt bo) a la vora del foc ( a fora feia bastant fred ) i com era un dinar de celebració hem brindat, hem rigut i hem fet moltes fotos. Desprès de dinar al sortir fora hem vist con venia la boira, avançava ràpidament donava la sensació que t’empaitava cada vegada estava mes prop però com que estàvem en alt s’ha anat enfonsat cap a la vall.
La casualitat del dia: A Siurana un poble d’una trentena de cases i una vintena d'habitants, amagat, “perdut”... allí me trobat amb una noia italiana que feia anys i panys que no havia vist.
Tinc els ulls plens de verd, de roses i grocs, també vermells de la terra argilosa i la sensació de molt d’espai. Un dia per recordar.

dissabte, de març 18, 2006

Pa de pessic















Potser el meu pa de pessic no estant espectacular com el Panetone del Ramon però el que si puc assegurar es que es bonissiiiiiiiiiiiiiiiiiiiim.

divendres, de març 17, 2006

Marguerite


















A "Memòries d'Adrià", de Marguerite Yourcenar hi ha una frase que diu: “Arriba un moment en que la vida de tot home es una derrota acceptada “... i es veritat el que passa es que disimulem.

dijous, de març 16, 2006

Fotos i copes !!!

Un dijous blau molt blau... Sessió fotogràfica pel llibre “Tinet – Història” que el proper mes es presentarà... 10 anys de Tinet !!! Ja 10 !!! Mentre estàvem allí tots ben posats fen-se la foto de grup pensava que som realment com una família, de fet jo conec molt mes com pensen molts dels que estaven allí que no pas gent de la meva família... Som Tinetaires !!! Desprès a la sortida... De copes !!! Ciao bloc, tinc molta son.

dimarts, de març 14, 2006

T’estimo !!!

















Aquí ja feies cara d’intel•lectual... avui has aconseguit una fita. Felicitats !!!

diumenge, de març 12, 2006

Diumenge passejant per la Ciutat















Una instantània del carrer del “vidre” on hem visitat el estudi d’un jove fotògraf Xavier Argente que està preparant una exposició, les fotografies m’han agradat molt, segur que tindrà molt èxit.


dissabte, de març 11, 2006

Niki Saint Phalle



















París, un matí de setembre, un petit cafè just al costat de la Font de Igor Stravinski... "petit déjèuner" encara sento la flaire del Croissant recent fet, delicios , fa fresca, si la felicitat existeix crec que aquell va ser un moment per recordar sempre, es allò tant recurrent però no sabria com mes expressar-ho: “Sempre ens quedarà París”

dijous, de març 09, 2006

Presentació del darrer llibre de Olga Xirinacs













Avui a la llibreria La Capona ha tingut lloc la presentació del darrer llibre de la Olga Xirinacs, “El hijo del tejedor” la presentació anat a càrrec del escriptor Emili Rosales, que com anècdota diré que en un impuls ( no se si premeditat o no ) ens ha explicat al públic quasi tota la trama del llibre, hi hagut un riure espontani pel assistents quan ha dit: i no continuo mes... i es que em sembla que ja no hi havia mes per explicar.
Es el primer llibre de la Olga escrit en castellà, ella fa molt de temps que reivindica les traduccions pels escriptors del nostre petit País, la projecció al exterior només pot venir donada per la traducció.
Brindis amb xampany ( no m’agrada la paraula cava i per cert a la Olga tampoc) avellanes de la terra, amics, coneguts, escriptors, una vetllada molt agradable i la dedicatòria del llibre:
..., el teu mateix color fa el tapís com una aurora resplendent, Olga Xirinacs

dilluns, de març 06, 2006

La vida sigue igual !!! això cansa !!!

El cartell no es del 2005 ni del 2006 es del any 1932.







Blocs, blocs i mes blocs !!!














Avui al bloc “infotinet” llegia això del fenomen dels blocs em sembla que deien que ni ha com a 20 milions... i penso: Que ens indueix a fer-nos un bloc? I a mi particularment que es el que mi ha portat?
Reflexiono: Tota la vida m’he fet agendes, diaris, llistes, notes, tot ho apunto. Primer al ordinador hi tenia només l’agenda, desprès ja va venir un reguitzell de blocs de notes, música, llibres, feines (totes classificades), pensaments, adreces. Quan treballo tinc tota una sèrie de blocs oberts al escriptori, faig copy-paste, guardo, obro, tot un ball de blocs, es pràctic.
Però desprès els llibres ja es van subdividir, els que m’havia llegit, els que tenia per llegir, els que em volia comprar ... i un dia vaig pensar que estaria be penjar un bloc a la xarxa per posar-hi els llibres que anava llegint i que hi podria posar una imatge i algun petit comentari de si m’havia agradat ect. hi ho vaig fer, desprès em vaig animar hi en vaig fer un “dels meus records” per fer petits apunts també per posar-hi fotografies i coses que precisament que m’agraden recordar, aquestos i algun altre estan flotant anònims per la xarxa, estan girant en mig dels 20 milions...
Ara per últim he fet aquest de Bloc, i no me plantejat perquè el feia hi poso el que em passa pel cap i li puc explicar el que vull, de fet jo pensava que un bloc era una cosa intima i que ningú llegiria i en canvi m’he trobat un munt de gent fantàstica que tenen blocs fantàstics que saben un munt de coses i que ens comuniquem. Quasi res, un altre finestra oberta al mon!!!

dissabte, de març 04, 2006

Solitud












Bloc, sempre hi ha alguna assignatura que tinc pendent i avui n’he aprovat una al acabar de llegir “solitud” de la Caterina, ja fa temps que el tenia per allí però em feia una mandra horrorosa posar-me en aquell “brete”, allò del drama rural, les cabres, les muntanyes... però be, m’agrada’t, fins hi tot m’ho he passat be, tenia com un delit per continuar i veure que li passava a la pobre Mila.
Crec que la fama del llibre està mes que justificada, la narrativa es excel•lent les descripcions de paisatges, ambients ect. els veus.
En el sentit pràctic he patit, primer amb la pujada cap a la ermita em notava fins i tot com un cansament, desprès amb l’estat rònec i desastrós que la Mila troba l’ermita i la casa i que li toca arreglar, i quan ho te tot ben netet llavors pugen els brètols del Poble a fer l’Aplec i li desmunten tot, l’home que mes val ni parlar-ne, una inutilitat total, sort del Pastor i les seves rondalles... i encara que el final es bastant trist, crec que també es pot interpretar com una alliberació de la Mila cap un futur millor.

divendres, de març 03, 2006

Sabates noves

Bloc, que et semblen les sabates noves ?














I es que mira-les
















Per on les miris














Son xulissimes
Son un regal, ahir vaig fer anys i no per molts anys sinó... molts, molts anys !!! Felicitats? Oh !! gràcies !!!

dijous, de març 02, 2006

Moralejas confortables


















Avui fa molt fred encara... i això que ja sembla que vol arribar la primavera, de totes maneres en el temps de la nena de la foto en feia molt mes, eren els temps de la postguerra, infàncies en blanc i negre i que la gent es tenien que inventar el que fos per sentir una mica mes de confort, no hi havia quasi res, ni fils, ni robes, ni pa blanc, ni...
La nena tenia un germà ja gran (15 anys), la Mare un dia va aconseguir com un miracle trobar un parell de samarretes apelfades pel germà, allò era una cosa extraordinària per combatre el fred, però eren de color rosa !!
El germà es va revoltar: Ell no podia anar amb una samarreta de color rosa!!!
La Mare amb sentit pràctic li va dir : Moraleja: Vaya yo caliente riase la gente.
I la nena que estava molt atenta, de sobte va cridar:
Jo també en vull una d’aquestes moralejas !!!

dimecres, de març 01, 2006

Imatge















imatge. 1. Reproducció d’un objecte material donada per un sistema òptic. 2. Reproducció d’un objecte material mitjançant la fotografia o una tècnica similar. 3. Representació o reproducció d’un objecte o d’una figura en les arts gràfiques i plàstiques. 4. Il•lustració d’un llibre. 5. Persona o cosa que té una relació de semblança o d’analogia amb un altra. 6. Símbol o representació material d’una realitat invisible o abstracta. 7. Idea que es té d’algú o una cosa. 8. Representació mental elaborada a partir d’una percepció anterior. 9. Tenir bona (o mala) acceptació social. Tenir imatge, gaudir de bona acceptació.
De les 9 definicions em quedo amb la número 6 com a peu.
Símbol o representació material d’una realitat invisible o abstracta.