Bloc, sempre hi ha alguna assignatura que tinc pendent i avui n’he aprovat una al acabar de llegir “solitud” de la Caterina, ja fa temps que el tenia per allí però em feia una mandra horrorosa posar-me en aquell “brete”, allò del drama rural, les cabres, les muntanyes... però be, m’agrada’t, fins hi tot m’ho he passat be, tenia com un delit per continuar i veure que li passava a la pobre Mila.
Crec que la fama del llibre està mes que justificada, la narrativa es excel•lent les descripcions de paisatges, ambients ect. els veus.
En el sentit pràctic he patit, primer amb la pujada cap a la ermita em notava fins i tot com un cansament, desprès amb l’estat rònec i desastrós que la Mila troba l’ermita i la casa i que li toca arreglar, i quan ho te tot ben netet llavors pugen els brètols del Poble a fer l’Aplec i li desmunten tot, l’home que mes val ni parlar-ne, una inutilitat total, sort del Pastor i les seves rondalles... i encara que el final es bastant trist, crec que també es pot interpretar com una alliberació de la Mila cap un futur millor.
Crec que la fama del llibre està mes que justificada, la narrativa es excel•lent les descripcions de paisatges, ambients ect. els veus.
En el sentit pràctic he patit, primer amb la pujada cap a la ermita em notava fins i tot com un cansament, desprès amb l’estat rònec i desastrós que la Mila troba l’ermita i la casa i que li toca arreglar, i quan ho te tot ben netet llavors pugen els brètols del Poble a fer l’Aplec i li desmunten tot, l’home que mes val ni parlar-ne, una inutilitat total, sort del Pastor i les seves rondalles... i encara que el final es bastant trist, crec que també es pot interpretar com una alliberació de la Mila cap un futur millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada