Diumenge plujós altra vegada però com que ja estava planejat hem anat cap a Siurana, que com diu a la guia turística es un : Conjunt històric catalogat Bé Cultural d'Interès Nacional-BCIN, el paisatge es preciós amb la serralada del Montsant, tots els ametllers estan florits, la església romànica, el Castell àrab, lloc de defensa natural, fou l'últim reducte àrab del valí Almira Alemoni, hem dinat al Restaurant Siurana (molt bo) a la vora del foc ( a fora feia bastant fred ) i com era un dinar de celebració hem brindat, hem rigut i hem fet moltes fotos. Desprès de dinar al sortir fora hem vist con venia la boira, avançava ràpidament donava la sensació que t’empaitava cada vegada estava mes prop però com que estàvem en alt s’ha anat enfonsat cap a la vall.
La casualitat del dia: A Siurana un poble d’una trentena de cases i una vintena d'habitants, amagat, “perdut”... allí me trobat amb una noia italiana que feia anys i panys que no havia vist.
Tinc els ulls plens de verd, de roses i grocs, també vermells de la terra argilosa i la sensació de molt d’espai. Un dia per recordar.
La casualitat del dia: A Siurana un poble d’una trentena de cases i una vintena d'habitants, amagat, “perdut”... allí me trobat amb una noia italiana que feia anys i panys que no havia vist.
Tinc els ulls plens de verd, de roses i grocs, també vermells de la terra argilosa i la sensació de molt d’espai. Un dia per recordar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada