Venezia

Vista de Venezia un dia d’agost... uns records inesborrables per mes que passi el temps i les Ciutats, recordo que em va produir un impacte sobrenatural, es com un conte de fades, com un somni fet realitat, es una gran “performance”, llàgrimes de felicitat, musica, reflexos d’aigua i vidre...

L’Àlex Susanna diu a “Palau d’hivern”

L’hivern, inclement, ha arrencat l’heura.
Fins fa poc va oferir-nos els seu esclat incendiat
Tot al voltant d’una gran arcada d'església.
Ara, els murs, desolats, s’aferren a les últimes
traces del qui fou sempre un hoste sol•lícit.
Pels teulats d’un convent passeja un gat,
estols de coloms també si redossen, però més
ens valdrà
avesar-nos a la idea del dur hivern que comença:
tremola l’aigua del canal, i ja no cap raig
de sol s’hi abeurarà fins a l’abril...
Per tota música, ràfegues d’un vent impenitent
o el clapoteig d’una pluja incessant, ens
recordaran
de qui es la ciutat durant mig any.

Recordo quan vaig llegir el “Quadern Venecià” on A. Susanna explica les seves vivències a Venecia durant l’any 1986 on hi va residir fent de lector de català... aquell any hi vaig estar dues vegades però em va fer gràcia constatar que cada vegada que jo arribava ell marxava...