Bloc, avui m’ha vingut al record que una temporada jo vaig viure aquí, en aquest Castell impressionant, es un Castell amb tots els “ets” i “uts” , pati d’armes, torre del Homenatge, pont i fos, fantasma o mes aviat fantasmes inclosos, gralles negres cridant a tot hora volant ras i curt, també vaig fer de guia turística, la història del Castell me la sabia de memòria però el que mes m’agradava era a la posta del sol anar al “mirador de la Reina” i asseurem a contemplar la “llanura de Castilla”, de vegades per l'horitzó es veia algun núvol de pols embolicant cavalls i carruatges que portaven a la Joana (pobre Joana) per tancar-la entre els seus murs.
Recordo un llibre de Guillem Viladot , “Joana” escrit en primera persona que en va impressionar... Estava boja? Jo crec que no, en aquells temps tot eren intrigues i trifulgues per aconseguir reialmes i grandeses i la Joana era una criatura de 16 anys.
Pobra Joana...
Recordo un llibre de Guillem Viladot , “Joana” escrit en primera persona que en va impressionar... Estava boja? Jo crec que no, en aquells temps tot eren intrigues i trifulgues per aconseguir reialmes i grandeses i la Joana era una criatura de 16 anys.
Pobra Joana...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada