Un estiu Gore

Doncs sí Bloc aquest estiu està sent un estiu Gore...be, un estiu Gore Vidal, ja que acabo de llegir “Una memòria”, llibre de cinc-centes pàgines però d’una lletra tant remenuda que semblem ben be que siguin dues mil...
Aquesta memòria segons l’autor, diu que es com un mateix recorda la seva pròpia vida, per cert una vida molt interessant, impressiona el munt de coses que ha fet aquest home, els llibres que ha escrit, els guions cinematogràfics, les obres de teatre que li han representat a Broadway etc. Explica de les seves amistats, dramaturgs: Tennessee Williams, Truman Capote, actors: Paul Newman, Joanne Woodward, Jane i Paul Bowles polítics !!! sobre tot els Kennedy amb els que hi tenia una intima amistat i també eren parents... t’ha assabentes de molts “cotilleos” que no son pas per passar l’estona, mes aviat t’adones que el mon quasi sempre està portat per irresponsables.
Es molt xocant la relació que va mantenir amb Anaïs Nin, segons ell bastant mentidera en els seus Diaris, diu que segons el que la interessava canviava la història de dalt a baix.
Referint-se a la estrena d’una obra d’ell, diu que la Nin tenia molta por de que fos un èxit, però que ho va dissimular molt be.
Segons diu els escriptors, actors ect no en tenien prou en que la seva obra fos un èxit, per anar be tots els altres tenien que fracassar... no se si avui en dia continua igual aquest mon, suposo que hi ha gent de tot.
El llibre m’agrada’t hi ha moltes coses que les he “viscut” però no havia llegit la lletra petita o no havia vist el que s'amagava darrera el teló que en realitat es la història veritable.
La memòria es només fins als quaranta anys, serà interessant si es publiquen les de la resta de la seva vida.