Bona nit Bloc,
ja fa uns quants dimecres vaig pogué tornar a
sentir en directe el poeta Joan Duran i Ferrer llegint els seus últims poemes
alguns de inèdits ell es molt jove però
ja te un nom en el mon de la poesia, no se quants premis i obra publicada.
A mi la seva poesia ja em va interessar i
agradar molt ja fa uns quants anys quan per la "Tardor Literaria" de
la meva Ciutat es feia "La nit de la poesia" al magnífic i emblemàtic
local de "La Vaqueria" , m'agrada anar llegint els seus poemes...
Ara, aquest dimecres poètic vaig tenir una agradable sorpresa, quan va entrar
al Café em va veure al instant i va venir a dir-me hola ! jo que em pensava que
ni es recordaria de mi... em va regalar un dels seus últims llibres
"Domèstica veritat" Premi Màrius Torres, 2006 amb un pròleg d'Antoni
Clapés molt bonic, i amb una dedicatòria molt xula.
D'atzabeja com l'ull,
esperant l'estupor
i aquest veure't dubtant
si és fam o és l'amor.
Un trosset de poema agafat a l’atzar.
La foto de la col·lecció "fotografies impossibles"
es d'un moment del recital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada