diumenge, de maig 20, 2012

Coses, un munt de coses...


L'amfiteatre esperant als gladiadors

Bona nit Bloc,

Doncs sí, coses, un munt de coses per deixar constància i petits records de cada dia, però passa tot tant despresa... 

Aquests dies tenim per aquí la "Tàrraco Viva" una reconstrucció molt acurada de com eren els dies dels romans a la nostra Ciutat...
el proper cap de setmana vaig de voluntària (amics de la Cultura) al amfiteatre a una lluita de gladiadors, espero pogué fer fotos xules pel concurs #miradesdetgn , que envio per "instagram "   
Continuem amb el #t2012 amb molts actes i amb "el Miracle escola Literària"... i... i....."Àvia t'estimo molt"... i "Àvia cucala" ...mans tendres, que confien... experiència fantàstica... 

Llegir ? últimament  dos grans senyors de la literatura, Paul Auster, amb el seu "Diari d'hivern" que m'ha decebut una mica, i "El gos suïcida" del Jordi Tiñena que m agrada’t molt... alguns altres intens de lectures que no han prosperat, només arribar a les primeres pàgines ja han estat sentenciats...

Avui en aquests intercanvis massius que tenim via fotos un iger recalcava que amb l'activitat que tenim aquests dies tant a Reus (Trapezi) com a Tarragona (Tarraco Viva) a la tv3 que sembla que es la " Televisió de Catalunya" no diguin ni mut, això si de la nit dels Museus de Barcelona i Girona el gran reportatge...  aquí també en tenim de Museus i al Museu Arqueològic fins i tot a la nit hi va haver teatre... Barcelona no te un canal propi ? Be, això ja es normal... a vegades em pregunto si al programa "Via llibre" s'han assabentat que a la resta de Catalunya també hi han  escriptors...  #televisiocosacaduca

Família romana


7 comentaris:

Montse ha dit...

fa tants dies que no et visito que em dic que no pot ser. Compta amb una d'aquelles visites blogaires en les quals em bec tot el que dius i et comento, encara que siguin coses passades. Una abraçada, Jaka! fins d'aquí a no res... ara he de sortir, però, com et dic, tornaré, tornaré (a posar-me al dia!)

Olga Xirinacs ha dit...

Jaka, bonica, ja saps que més amunt del Vendrell no existim... almenys literàriament.
I no dic res més per no avergonyir-me, perquè la diferència que hi ha entre una Girona florida i una Tarragona amb les flors trepitjades pels gossos...
Tenim autoritats passives, consentidores.
Almenys a les parets verticals de la Tabacalera no s'hi podran cagar els gossos... espero.

Carles Llop Vallespi ha dit...

No em fésseu parlar que jo soc de les Terres de l'Ebre i aquestes si que no existeixen... i això no vol dir que no tingueu raó...

La teva afirmació de: "però tot passa tant depressa" m'ha fet pensar en una frase de Lartigue que l'altre dia vaig tindré el plaer de llegir a la seva exposició: "Des de petit que tinc una mena de malaltia: totes les coses que em meravellen, marxen sense poder-les guardar prou a la memòria".

M'encanta la foto en blanc i negre de l'amfiteatre!

jaka ha dit...

Hola Montse, moltes gràcies per la teva visita, i no et preocupis si no pots passar massa a mi també em passa el mateix... seguirem en contacte i bon viatge... Paris... oh lala, fantastic !!!
Petons,

jaka ha dit...

Moltes gràcies per passar per aquí Olga ... que puc dir? doncs que el jardí vertical de la Tabacalera es molt bonic a mes de ser autosuficient en la cosa del regar.

Una abraçada,

jaka ha dit...

Hola Carles !!! aixó de les Terres del Ebre ho entenc perfectament... en fi.

Jo també vaig anar a la exposició del Lagartigue i em vaig entusiamar.

Seguim ok?

jaka ha dit...

Lartigue, perdó !!!