Bona tarda Bloc,
Els dimecres poètics del nostre emblemàtic Café del Metropol, van presentar aquesta setmana a la poeta Lucia Pietrelli que va llegir la seva poesia creant un ambient assossegat però a la vegada impetuós... de "violacions" et llegeixo aquest que es una petita representació de la seva potencia:
Les llàgrimes
són ocells imperfectes,
orfes
d'ossos i cera.
Deien:
fins i tot el sol passa, no et preocupis.
Deien:
ningú s'adona de l'hora exacta en què s'adorm.
Has de tenir pietat pel temps,
seguien,
amb un somriure lent
curtint la pell.
I els batecs es perdien
a fora,
al concert de la terra
dins de les seves pupil·les líquides
desaprofitades.
Les llàgrimes
són camins obligats,
dictadors
de creus
i focs.
La Lucia es italiana i escriu en català crec que es difícil pogué traspassar uns sentiments com es la poesia en un idioma que no es la teva arrel, però ella ho fa molt be.
A la xarxa te nombrosos vídeos aquí ten poso un per si la vols sentir.
2 comentaris:
és curiós tu vas viure un dimecres poètic i jo un divendres! gràcies no coneixia aquesta poeta! m'agrada!
Poesia "minimal", aquesta que mostres. Hi ha de tot, a la natura, i si ve a Tarragona, benvinguda sigui.
Sí, dona, sí, que parlo de l'homenatge. Passo l'escrit, que no era gaire llarg. Gràcies per la teva presència, sempre estimulant.
Publica un comentari a l'entrada