Ja t’ho vaig dir abans d’ahir bloc, que ahir podia ser un “gran dia” per això vaig posar la cançó del Serrat.
Doncs sí, ahir tot canta-la... Bus, aeroport, Sant Joan, Bailen, Girona, Centre, palpitacions, emoció, obrir la porta...i... tot un batibull de blocs, i blogs, abraçades, petons, rialles, totes les neurones revolucionades, quin munt de paraules flotant al ambient, posts escrits, llegits, el Saragatona diu, la Katrin corrobora, l’Arare riu molt, la Júlia els contradiu, el Sani reclama la paraula, l’aiguamarina escolta, la xurri somriu, el Changing, again doncs again, la Katerina no diu ni mu, entra transformacions en el joc i tot plegat es forma una gran tertúlia clar nosaltres també, parlem, riem, i copes, brindis i ai es fa tard, el temps ha passat volant... desprès les fotos, el record, i aquesta sensació de que alguna cosa gran hem viscut, la virtualitat es realitat.
El temps passava...
Fotografia Sani
1 comentari:
Em pregunto Jaka com és que ningú no t'ha deixat abans que jo un comentari. Jo sóc dels que van tard i arriben tardíssim als llocs. Sovint a misses dites.
Ets tu qui acabes de posar la cirereta al pastís d'aquella trobada amb aquest post teu tan fresc i energètic.
Vinc justament de passar pel post cerveses Rosites i si fos el Biel potser diria que em fan beuguera, pero al penedès no tenim expression per això, només me'n vénen ganes ...
Això sí, quan vagi a Tarragona promès me'n beuré alguna pensant en tu.
Publica un comentari a l'entrada