Bloc, ho tens apuntat, al gener del 2006 et vaig explicar la història de la cançò del Pedro, la Constanza i la Inés, només en sabia un tros tant de la lletra com de la melodia, al cap d’un temps per art de la màgia de la xarxa em va arribar la lletra completa, però clar la tonada no em sortia, be, doncs ara fa pocs dies ha vingut a parar aquí... no se com, clar pura màgia, tota la informació completa mitjançant el Josep Pons: 
“Inés de Castro,Pasodoble Autores Pepe del Valle,L.Rivas,Gómez y José Gardey Intérprete Carmen Morell acop. de Orquesta dir. Nicasio Tejada Disco de 78 rpm Colúmbia,matriz C 7.814 nºcatálogo R 14.611 año grabación 1.947 en la otra cara contiene el título "La hija de la Tirana".Recuerdo haber puesto esta melodia y comentarla en uno de mis programas de radio,si encuentro la copia en mis archivos la voy a mandar por correo”
Dit i fet, aquesta setmana va fer cap la cançó completa. Moltes gràcies Josep !!!
Radio Cabrera 107.1 FM
El programa es diu:Recordant el passatDILLUNS a DIMECRES de 5 a 6 de la tarda.
Redacció i locució:
Josep Pons amb la col•laboració de Maria Antònia Ranxo.
Josep Pons delecta als oients amb músiques dels anys 20,30, 40, anys 50 o anys 60 extretes de la seva amplia col•lecció discogràfica a 78 r.p.m. A més, acompanya cada fragment musical amb anècdotes dels seus intèrprets.
Torno a posar la lletra completa així mentre vaig rellegint el post puc anar cantant, es una cançó molt recomanable per l'estrès, la depre pos-nadalenca , treu els mals esperits de dins sobre tot si es canta amb ganes, allò del “énfasis” i es remata amb la imaginació, peineta i bata de cola i amb la finestra del celobert oberta.
INÉS DE CASTRODoña Constanza partió,
de España para Coimbra,
Doña Inés le acompañaba,
su mejor dama y amiga,
Don Pedro salió al encuentro,
con su corte a recibirla,
y de Inés quedó prendado,
nunca vió mujer tan linda.
Doña Constanza de pena,
por el Rey se moría,
y el Rey por Doña Inés,
daba su alma y su vida.
Doña Constanza murió,
y Portugal que sabía,l
a pena que la mató,
la muerta de Inés de Castro,
el pueblo entero pidió.
La condenaron a muerte,
y la condena se cumplió,
y al Rey Don Pedro dejaron,
viviendo sin corazón,
viviendo sin corazón.
Reina para Portugal,
el pueblo a voces pedía,
y el Rey pide la venganza,
del amor, que fue su vida.
Le consumía la pena,
no tuvo noche ni día,
y sin descanso buscaba,
a quien a Inés quitó la vida.
Y al fin Inés fue vengada,
y en el Palacio Real,
fue proclamada Reina,
del Reino de Portugal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada