Bloc,
Fa pocs dies que he acabat de llegir “La fortuna de Matilda Turpin” del Alvaro Pombo últim Premi Planeta, que aquesta vegada crec que l’han encertada i no com altres anys que ho donen a pepas i pepos... sempre m’agrada’t llegir a Pombo, el senyor dels sinònims, totes les seves històries semblen molt corrents però la introspecció que fa dels personatges es realment magnifica, son històries de sentiments, bons i dolents, que poc a poc van aflorant i que mes d’una vegada t’he hi veus reflectit.
Llegint m’agafa’t moltes ganes de posar-me a “asubio” al despatx del Juan Campos sentint remors de mar, de pluja i de vent...
M’ha xocat que quasi tota la novel•la quan parla del Juan i del Antonio sempre digui el cognom. La trama gira cap un final insòlit que ni molt menys imagines al principi.
Llegint m’agafa’t moltes ganes de posar-me a “asubio” al despatx del Juan Campos sentint remors de mar, de pluja i de vent...
M’ha xocat que quasi tota la novel•la quan parla del Juan i del Antonio sempre digui el cognom. La trama gira cap un final insòlit que ni molt menys imagines al principi.
"Con viento forastero, ponte a asubio y rescolda el brasero"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada