Bona tarda Bloc,
Tinc a les mans el últim llibre del periodista i escriptor Ferran Gerhard, encara no l'ai llegit però vull que vegis la edició tant acurada i original que te. Be, potser millor també et transcric l'article que li ha dedicat la revista “Entitats” i així entendràs millor la singularitat del llibre.
“El periodista i escriptor Ferran Gerhard ens torna a sorprendre amb la publicació d’un nou llibre, KS77, que segurament serà molt preuat per els col•leccionistes i bibliòfils a la recerca de peces singulars. Com sempre en l’autoedició continua col•laborant amb l’inefable Guigui pel que fa al disseny i la portada, però l’interior també es molt interessant, especialment per aquella generació que va viure la transició desprès de la llarga i obscura nit franquista. Ferran Gerhard ens demostra com l’espurna de la rebel•lia no s’apaga així com així i roman amb els anys, com si fos un gest inculcat per la joventut mateix. Molts dels que van viure uns temps de silenci en què la por i els ideals feien sentir joves s’identificaran en la narració d’aquestes pàgines.
El KS77 que dóna títol al llibre no és altra cosa que el misteriós tatuatge que portava Welzel-Ches, el reu que fou condemnat a mort i executat a la presó de Tarragona el mateix dia que Puig Antich ho fou a Barcelona. D’alguna manera el text de Gerhard és un homenatge a totes les víctimes i a tots els que hi oposaren resistència. Especialment sucós el pròleg en castellà d’Amador Sandaño, un anarquista compromès que des de Buenos Aires estira les orelles a l’autor i a tots nosaltres, a propòsit del llibre, perquè vivim en una societat acomodatícia i superficial. El lector no pot deixar de pensar qui és aquest Amador i és fàcil i probable que sospiti que no sigui un alter ego de l’autor. Però això ja és fer volar coloms.”
“El periodista i escriptor Ferran Gerhard ens torna a sorprendre amb la publicació d’un nou llibre, KS77, que segurament serà molt preuat per els col•leccionistes i bibliòfils a la recerca de peces singulars. Com sempre en l’autoedició continua col•laborant amb l’inefable Guigui pel que fa al disseny i la portada, però l’interior també es molt interessant, especialment per aquella generació que va viure la transició desprès de la llarga i obscura nit franquista. Ferran Gerhard ens demostra com l’espurna de la rebel•lia no s’apaga així com així i roman amb els anys, com si fos un gest inculcat per la joventut mateix. Molts dels que van viure uns temps de silenci en què la por i els ideals feien sentir joves s’identificaran en la narració d’aquestes pàgines.
El KS77 que dóna títol al llibre no és altra cosa que el misteriós tatuatge que portava Welzel-Ches, el reu que fou condemnat a mort i executat a la presó de Tarragona el mateix dia que Puig Antich ho fou a Barcelona. D’alguna manera el text de Gerhard és un homenatge a totes les víctimes i a tots els que hi oposaren resistència. Especialment sucós el pròleg en castellà d’Amador Sandaño, un anarquista compromès que des de Buenos Aires estira les orelles a l’autor i a tots nosaltres, a propòsit del llibre, perquè vivim en una societat acomodatícia i superficial. El lector no pot deixar de pensar qui és aquest Amador i és fàcil i probable que sospiti que no sigui un alter ego de l’autor. Però això ja és fer volar coloms.”
Ferran Gerhard
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada