Bloc, fa pocs dies vaig rebre una nota que deia que la emblemàtica farmàcia “Delclós” es traspassava a un nou titular desprès de quasi (calculo) uns 90 anys de servei amb el mateix nom.
Però la història de la farmàcia es molt mes antiga... a la foto veiem a Francisco Casas Gimenez que va ser el farmacèutic que la va obrir al any 1884, al seu darrere es veuen els estris que llavors es feien servir i que actualment de forma decorativa encara es poden veure al establiment, en papers antics i no tan antics que he trobat hi ha una petita biografia i algunes “anècdotes” que et vull explicar a modo de record i simbòlic homenatge al Francesc, (el meu avi, al qual no vaig conèixer, soc grandeta però no prehistòrica ). :)Francesc Casas i Giménez, nasqué l’any 1861 a la típica i tarragonina plaça de l’Oli. Era fill de Francesc Casas i Ferré i de Carme Giménez Donato.
Es llicencià en Farmàcia per la Facultat de Barcelona i es va establir l’any 1884 a la Ramba de Sant Joan (avui Rambla Nova), obrint una oficina apotecària que va adquirir un gran prestigi, amb totes les novetats en ortopèdia, anàlisis clíniques, farmacologia, etc.Es va casar l’any 1894 amb Maria Anna Romaní de Fanés, de Tarragona, a la parròquia de Sant Francesc.
Durant la seva vida universitària va formar part de La Unió Catalanista d’Estudiants i així mateix va participar, com a ponent, en l’Assemblea Farmacèutica Regional de Catalunya, que es va celebrar el dia 19 de setembre de 1901. Abans, l’any 1898, havia esdevingut ja el tresorer de la primera Junta de Govern constituïda per regular els recentment creats col•legis de farmacèutics.
Tingué al seu càrrec el subministrament de materials mèdics del Dispensari Municipal, com també el de la Presó Provincial, el servei mèdic de la qual era dirigit pel doctor Vilallonga.
Per concessió de la Junta de l’Hospital tingué al seu càrrec la farmàcia del Teatre Principal de la Rambla Vella, per la qual cosa se li concedí l’usdefruit d’una butaca de platea amb caràcter vitalici.Fou nomenat secretari permanent de la nostra Congregació de la Sang, on va ordenar l’arxiu de la mateixa, el qual estava en complet i total desordre.
Per aquest motiu va tenir una seriosa confrontació amb el delegat de l’arquebisbat, el qual pretenia que establís tota la futura documentació en castellà, quan, en realitat, tot l’arxiu, des de la seva fundació, havia estat escrit en català; així ho va continuar fent ell, passant per alt l’esmentada advertència.
A la tertúlia de la rebotiga de la farmàcia, hi acudien persones de prestigi: metges, companys farmacèutics, professionals liberals, etc., on, entre altres actes més seriosos, s’organitzaven algunes partides de tresillo.
Hi assistien els recordats doctor Cuchí, el doctor Porta, el doctor Deixeus, mossèn Torres (beneficiat del capítol), el doctor Mallafré, els germans Monravà, el cèlebre novel•lista Pin i Soler (amic íntim), el canonge Hermògenes Malo (prefecte de la congregació), l’impressor Roig Rull, i molts més.
A l’esmentada tertúlia s’inicià entre els assistents una subscripció per tal de renovar el vestuari dels “armats”, que va portar-se a terme de manera exitosa. També es demanaren projectes per a la construcció de nous “passos” i així mateix es va voler posar quatre “armats” a cavall per obrir la processó, la qual cosa no va ser possible per tota mena de dificultats. Francesc Casas i Giménez, secretari permanent de La Sang, va morir a Tarragona, després d’una llarga i penosa malaltia, el 20 de setembre de l’any 1915.
Però la història de la farmàcia es molt mes antiga... a la foto veiem a Francisco Casas Gimenez que va ser el farmacèutic que la va obrir al any 1884, al seu darrere es veuen els estris que llavors es feien servir i que actualment de forma decorativa encara es poden veure al establiment, en papers antics i no tan antics que he trobat hi ha una petita biografia i algunes “anècdotes” que et vull explicar a modo de record i simbòlic homenatge al Francesc, (el meu avi, al qual no vaig conèixer, soc grandeta però no prehistòrica ). :)Francesc Casas i Giménez, nasqué l’any 1861 a la típica i tarragonina plaça de l’Oli. Era fill de Francesc Casas i Ferré i de Carme Giménez Donato.
Es llicencià en Farmàcia per la Facultat de Barcelona i es va establir l’any 1884 a la Ramba de Sant Joan (avui Rambla Nova), obrint una oficina apotecària que va adquirir un gran prestigi, amb totes les novetats en ortopèdia, anàlisis clíniques, farmacologia, etc.Es va casar l’any 1894 amb Maria Anna Romaní de Fanés, de Tarragona, a la parròquia de Sant Francesc.
Durant la seva vida universitària va formar part de La Unió Catalanista d’Estudiants i així mateix va participar, com a ponent, en l’Assemblea Farmacèutica Regional de Catalunya, que es va celebrar el dia 19 de setembre de 1901. Abans, l’any 1898, havia esdevingut ja el tresorer de la primera Junta de Govern constituïda per regular els recentment creats col•legis de farmacèutics.
Tingué al seu càrrec el subministrament de materials mèdics del Dispensari Municipal, com també el de la Presó Provincial, el servei mèdic de la qual era dirigit pel doctor Vilallonga.
Per concessió de la Junta de l’Hospital tingué al seu càrrec la farmàcia del Teatre Principal de la Rambla Vella, per la qual cosa se li concedí l’usdefruit d’una butaca de platea amb caràcter vitalici.Fou nomenat secretari permanent de la nostra Congregació de la Sang, on va ordenar l’arxiu de la mateixa, el qual estava en complet i total desordre.
Per aquest motiu va tenir una seriosa confrontació amb el delegat de l’arquebisbat, el qual pretenia que establís tota la futura documentació en castellà, quan, en realitat, tot l’arxiu, des de la seva fundació, havia estat escrit en català; així ho va continuar fent ell, passant per alt l’esmentada advertència.
A la tertúlia de la rebotiga de la farmàcia, hi acudien persones de prestigi: metges, companys farmacèutics, professionals liberals, etc., on, entre altres actes més seriosos, s’organitzaven algunes partides de tresillo.
Hi assistien els recordats doctor Cuchí, el doctor Porta, el doctor Deixeus, mossèn Torres (beneficiat del capítol), el doctor Mallafré, els germans Monravà, el cèlebre novel•lista Pin i Soler (amic íntim), el canonge Hermògenes Malo (prefecte de la congregació), l’impressor Roig Rull, i molts més.
A l’esmentada tertúlia s’inicià entre els assistents una subscripció per tal de renovar el vestuari dels “armats”, que va portar-se a terme de manera exitosa. També es demanaren projectes per a la construcció de nous “passos” i així mateix es va voler posar quatre “armats” a cavall per obrir la processó, la qual cosa no va ser possible per tota mena de dificultats. Francesc Casas i Giménez, secretari permanent de La Sang, va morir a Tarragona, després d’una llarga i penosa malaltia, el 20 de setembre de l’any 1915.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada