dijous, de febrer 16, 2006

Objectes estimats



















El Ramonet era un nen prim, de cabells rossos i ulls clars, que rondava sempre al voltat de la parada d’olives que els seus Pares tenien al mercat del Fòrum, amb la meva Mare hi anàvem a comprar i mentre els grans xerraven nosaltres jugàvem a qualsevol cosa, el recordo molt be amb pantalons curts hivern i estiu (tal com s’anava en aquells temps) i rient, es vam fer molt amics i quan vaig fer la Primera Comunió el vàrem convidar al esmorzar que llavors es feia, xocolata amb coca i orxata...
Era un dia de molta calor (el 30 d’agost) i malgrat els molts anys que han passat encara veig al Ramonet arribant a casa meva i donant-me un regal... era aquesta petita tassa de floretes que conservo amb especial tendresa... ha passat molt, però molt de temps i m’he canviat unes quantes vegades de casa però la tassa del Ramonet que es com l’anomeno encara continua formant part de la meva vida. Malauradament el Ramonet no es va fer gran, només amb deu anys ja va marxar, jo vaig plorar molt quan m’ho van dir, mel estimava... la tassa de flors mel recorda constantment.