La Emma, la indignació i la poesia

#acampatgn

Bona nit Bloc,

Sembla que aquesta setmana no hagi passat res oi? i en canvi ha estat uns dies molt intensos, continuo “indignada” i piulan, piulan vaig seguint les acampades i de quant en quant trec el cap a la #acampatgn.

Per cert sobre això de la indignació el que em fa gràcia es que molta gent diuen els indignats... (a ells no els hi va ni els hi ve).. crec que el que no se indigna en les actuals circumstancies es perquè han perdut la dignitat.

Hem comentat amb molt de entusiasme al Club de Lectors a la Emma de Flaubert , potser feia mes de 20 anys que la vaig llegir però no m’ha importat gens tornar-hi, l’Emma es un personatge que em cau molt be, a pesar de les infidelitats, mentides, etr. ella vol que els seus somnis es facin realitat i lluita fins al final com una veritable heroïna.

Antònia Sabater preparant l’audició.

També ahir al Conservatori de Música vaig llegir un petit text en una vetllada de Poesia i música on es presentava “La suite d’Àrtemis” de Antònia Sabater Bilbeny , es un muntatge molt xulo amb la música de piano en directe amb l'apoteòsic final d’aquest vals de Rachmaninov a 6 mans interpretat per Elisenda Monné, Maria Rosa Prats i Marta Sardaña , no vaig pogué gravar-les però he trobat aquest vídeo al You tube .