Bona tarda Bloc,
Per mi sí que te molta, crec que m’he deixat perdre lectures bones només perquè el títol no m'agradava, de vegades també he fet un acte de fe i he tingut una sorpresa molt agradable, recordo ara per exemple quan em vaig decidir a llegir “El guardian entre el centeno”, estava farta de treure-li la pols i sempre el rebutjava ....i de sobte tot es va transformar;
Ara en aquests moments estic acabant la lectura de “ El cementiri de Praga”, aquest llibre amb aquest títol sinó hagués sabut que era del U. Eco, no l’hauria llegit mai i ves a saber perquè... no se, aquest títol em sonaria a rotllo, en canvi només la historia d’aquest cementiri ja es prou original, si algun dia vaig a Praga (que raru oi que no hi hagi estat) segur que l’aniré a visitar i em quedaré bocabadada una estona com davant del Pèndol de Foucault a Paris i es que el Umberto sempre te aquell punt (mes ben dit, una immensitat de punts) que fa que sentis curiositat i facis petites, molt petites investigacions.
En quan al llibre m’agrada’t, el personatge central es del tot divertit sobre tot la manera que te de jutjar als seus contemporanis, l’ambient sòrdid que reflecteix la novel·la està completament aconseguit, per mi no es una de les seves novel·les que m’agrada’t mes però m’ha dut a descobrir “móns” dins la meva pròpia Ciutat que creia que ja no existien.... com diu el llibre continuen estan entre nosaltres.
8 comentaris:
Vés a Praga, et captivarà...però el cementiri és minúscul, i hauràs de fer servir la imaginació!
Una abraçada!
Tens raó, en qualsevol cosa el primer que mirem és l'aparença externa. I sovint -algunes vegades no ho sabrem mai- és una llàstima.
Definitivament, el llegiré quan tingui una setmana sencera de lleure, no vull anar de pressa.
El cementiri és meravellós, és cert que és molt petit, pero val molt la pena de visitar-lo (i si pot ser a l'hivern i nevat, millor). Salut!
A mi també m'ha passat alguna vegada això del títol! Jo me'l vaig llegir en català i El vigilant en el camp de sègol, és un llibre que em va impactar i agradar molt...El cementiri de Praga no l'he llegit però sí l'he visitat, és ple d'història i es pot sentir com una ombra el golem!
Zel, segur que Praga m’encantaria, el cementiri he llegit la història real i l’he trobat realment espectacular.
Una abraçada,
Sí Pere, es un llibre que s'ha de llegir plàcidament, sense presses... el que em sap greu a mi es que per motius de salut no vaig pogué anar als comentaris del Club.
Una abraçada
David, gràcies per la teva visita, ja veig que tots els que heu estat en aquest cementiri us ha deixat empremta.
Fins aviat,
Elfreelang, això de la ombra del golem fa una mica de yuyu ....
Publica un comentari a l'entrada