Bona nit Bloc,
Avui he estat desant aquesta màgia tendra i antiga del Nadal, al balcó ja no hi ha regals, el tió ja està dormint... però la màgia tornarà...
De moment tinc la nova i inacabable màgia del Umberto, “El cementiri de Praga” la seva última novel·la; Que puc dir-ne ? Doncs que m’encanta, que aquest home es un gran mag , el llibre es la primera proposta del any del Club de Lectors.
7 comentaris:
Tu desa les "ramploines màgiques" però la màgia no la desis, que encara queden moooooolts dies!
Desitjo que hagis tingut una bona estrena d'onze, jaka.
Una abraçada!
Sempre fa una mica de pena desar.
(No tinc clar si començar el llibre ara, o deixar-lo per quan el meu temps sigui més llarg. Mentrestant ja ens en faràs cinc cèntims)
A mi em tocarà aviat desar allò que he estat esperant durant tot l'any: un temps acollidor que és tot un univers sencer.
El àngels de la glòria a les seves capses, el tió que torna al bosc (aquest any la Vermelleta (tiona) va infantar un petit), el pessebre fet de quan era noia i que em conté a mi sencera...
Moltes gràcies fanal !!!
Una abraçada,
Pere, ja estic ficada dins de la història del Simonini, Paris, intrigues, documents falsos, hi ha un ambientillo molt Eco... crec que t’agradarà.
Fins aviat,
Estimada Olga, crec que entenc això del temps acollidor... però tornarà.
Una abraçada,
Publica un comentari a l'entrada