diumenge, d’octubre 17, 2010

Carmen
















Hola Bloc,

Fantàstic el tractament que li dona a “carmen” el Calixto Bieito, provocador, innovador... els cantats sota la seva direcció es converteixen en actors, acròbates, em va encantar, un gran espectacle.

Referent al llibret sempre m'ha fet gràcia allò de la Taverna del Lilias Pastia , aquest nom no se si si diu massa per un gitano de Sevilla, en aquesta taverna es ballen seguidillas i es beu manzanilla tots envoltats per gitanes “zíngares”... no se...em sembla que aquí hi ha una mica d’embolic.

Fins aviat,


5 comentaris:

Arare ha dit...

Jaka, hi vaig anar fa dues setmanes i em va encantar! Jo també m'he fixat en el nom de Lilias Pastia,però això és el llibret, tal com tu dius!
Carmen sempre serà Carmen, però aquesta versió del Bieito és sensacional!!!

Olga Xirinacs ha dit...

Una carta notable al diari lamenta que una gran bandera espanyola acompanyi tot el oprimer acte. No calia que ens l'empastifés per la cara, em sembla... Això sense comptar el toro... ¡Bieito, torero! I s'hi deixen les calces. Banyuts i pagar el beure.

Així anem, amb un míser 5 % de catalans, a Tarragona, segons informa el diari que han votat ...

Salut, Jaka.

Arare ha dit...

Olga, però el tema de la bandera és... un "guiño" a l'espectador. Jo ho vaig entendre així: pensa que aquella bandera serveix per tot: fins i tot fa de tovallola. Em sembla que calia llegir-hi l'ironia (o potser jo estic equivocada) i quant al toro... dona, l'obra va d'un torero. No,no, no voldria ser més papista que el papa. Aquest cop, xapó per Bieito!

jaka ha dit...

Arare, celebro coincidir amb tu, la veritat es que m’ho vaig passar super be.

Petonets,

jaka ha dit...

Estimada Olga, clar les coses totes son segons des d’on es miren...
En quant a baixar-se les calces qui se les baixa de veritat a la representació es la soprano...
Una abraçada,