Hola bloc,
Doncs sí definitivament i per voluntat pròpia he perdut les “maletes perdudes” del Jordi Puntí, estava ha mig camí del viatge però no m’agradava massa el paisatge d’una interminable monotonia, i això que quan vaig embarcar em semblava que viuria moments interessants i divertits, en fi...
12 comentaris:
No entenc massa la gran propaganda que li han fet a aquest llibre, val més caure en gràcia que ser graciós, el fet és que molta gent m'ha dit que no li ha agradat... però se l'ha comprat.
Ai, la propaganda... Segur que em perdo bons llibres, però com més propaganda, menys interès tinc per llegir el llibre en qüéstió. El teu cas em referma en aquesta actitud. Salutacions!
doncs mira, bé que em va, que ja me'l mirava de travès, així m'ho pensaré més a l'hora de comprar-lo ;)
jo no me'l pensava comprar, en tinc una pila per llegir i aquest no em feia massa peça, no sé dir per què. Petonets mariners
Doncs a mi me'l van regalar per Sant Jordi i em va agradar molt. No en sabia res, però ha resultat que el Jordi Puntí escriu molt bé i ha fet una novel·la divertida, emotiva i tendra. No sé qui és la Jaka, però si li feu cas us perdreu un llibre boníssim. és clar que hi ha d'haver gustos per a tothom. Amb aquest blog m'ho passo molt bé, felicitats.
I jo que no me'l comprava perquè estava segur que em faria un embolic amb els noms... Definitivament el deixaré estar.
Estimada Júlia tens molta raó amb això de caure amb gràcia, de totes maneres jo no vull dir que perquè a mi no m’hagi agrada’t que el llibre sigui dolent, ara si tu em dius que hi ha altra gent que opina com jo llavors ja es un altra cosa.
fins aviat,
Es veritat David, a mi això de la propaganda em fa com un repelús, aquest es que el vaig agafar de la Biblio així com de passada.
Gràcies per passar,
Ai Clidice, crec que tens molt intuïció !!!
Moltes gràcies per passar,
Petonets Arare, tu si que vales, ja has plantat un munt d'arbres, has tingut fills i fins hi tot has escrit un llibre... a mes ets guapaaaaaaaaaaaaa !!!
Hola Marta, celebro que a tu t'hagi agrada't, jo no pretenc pontificar sobre cap tema, aquest bloc nomès son petits apunts (recordatoris) sobre les meves vivencies, aixó sí una mica camuflades.
Moltes gràcies per la teva visita,
Pere, no em facis riure... Tu fer-te un embolic ? ja, ja
Una abraçada,
Publica un comentari a l'entrada