divendres, de juliol 30, 2010

Solamente una vez















Bon dia Bloc,

Sento que algú canta al carrer, un home, una guitarra i “solamente una vez” la cançó diu alguna cosa de la esperança i penso quanta esperança hi deu haver posat aquest bon home amb la seva interpretació, de moment només li fa cas una nena que segueix amb entusiasme la seva actuació, la demés gent del bar ni s'immuten... l’esperança a fracassat l’home amb la seva guitarra sen va “con la música a otra parte”... ho trobo una mica trist ... es allò de la indiferència ?



5 comentaris:

David ha dit...

No ho sé si és indiferència... Potser és que la gent està massa atabalada i els nens són els únics que no ho estan tant.

Pedro Garcia Millan ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Montse ha dit...

No sé quin rotllo t'ha fotut aquest Pedro garcía, perquè no sé anglès, però em sembla que no té a veure amb el bolero, hehehe...

A mi m'agrada que cantin al carrer o veure aquells músics que toquen el violí, o la big band que hi sol haver al Portal de l'Àngel, sobre tot si ho fan bé, jo solo donar-los un euro o mig o el que em sembla en cada moment si ho fan bé, i si desafinen com cossacos (com cossacos que desafinin, és clar) llavors miro cap a una altra banda i faig veure que no els he sentit! Ara, el que no suporto és que pugin al tren, perquè amb el soroll del mateix tren, el tititititi de les estacions, la xerrameca de la gent amb els seus mòbils i les seves pròpies músiques, etc... et poden destrossar els timpans!

La canalla es sent fascinada per la música gairebé sempre. No m'estranya que aquesta nena es quedés extasiada amb el cantant!

un petonet sense desafinar :)

jaka ha dit...

Hola David,
Crec que els nens son els únics que ho veuen TOT !!!

Fins aviat,

jaka ha dit...

Hola Arare guapa,
Sí que m’ha enganxat un bon rotllo el Pedro, ja,ja

A mi tampoc no em desagraden els músics al carrer... ara miro mes enllà de la seva música i sempre penso amb les seves circumstancies.
Petonets,