dimecres, de juny 09, 2010

Un notari graciós























Bona nit Bloc,

Avui he estat “organitzant” ( o desorganitzant) llibres que tinc penjats per l’altell i com que no em puc estar de fullejar-los al obrir una pàgina d’un m’he trobat aquest retrat que un pintor molt famós va fer al notari Laideguive... res, està be, però el que em fa molta, però molta gràcia es el llaçet que porta al cap el Senyor notari... penso i em fa riure de com deu quedar l’escena d’un notari donant fe amb aquest “artilugio” al cap. Ho trobo molt divertit !!!


6 comentaris:

Júlia ha dit...

Aquest quadre em sembla que formava part del llegat Cambó i l'havia vist de joveneta al Palau de la Virreina, sempre em feia gràcia. Crec que això del llacet devia ser habitual entre els 'equips d'estar per casa' de les classes benestants. Fa joc amb la bata i tot.

David ha dit...

Déu n'hi do del contrast entre la suposada seriositat del senyor notari i la fila que fa amb el llacet al cap! I quantes sorpreses que guarden els llibres, oi? Postals, bitllets antics de metro o de tren, apunts, targetes de visita...
Salutacions!

Clidice ha dit...

i és que si mirem enrera, les modes ens poden fer molta molta por eh! :)

jaka ha dit...

Hola Júlia, sí que es del llegat Cambó. Em fa molta gràcia aquest Semyor.

Una abraçada,

jaka ha dit...

Hola David, es veritat dins dels llibres he arribat a trobar coses molt curioses, com invitacions, targetes dels anys 1890...

Gràcies per la teva visita,

jaka ha dit...

Hola Clidice !!! ja ho diuen "la moda no incomoda" :D