Hola Bloc,
M’agraden les fotografies de la Maria Veses, sota el títol “La princesa cavaller” ha fet un projecte on ha volgut fer un intercanvi de rols, crec que ho ha assolit bastant encara que actualment hi ha algunes d’aquestes “postures” que son del tot normals.
Ara en ve al cap una cançó que cantava la Marina Rosell amb lletra (crec) de la Maria Aurèlia Capmany on deia allò de ”soc una dona i mai podré se guàrdia civil”... al tiempo oi?
8 comentaris:
Aquesta cançó la tinc en un disc antic cantada per la mateixa Maria Aurèlia que havia fet les seves incursions en el gènere teatral i musical, per cert.
I tant! Els temps canvien que és una barbaritat!
està molt bé qualsevol reflexió entorn al gènere i als rols, al cap i a la fi qui diu que les coses només puguin ser d'una manera? :)
Hola Jùlia, deu ser divertit sentir-la per la Maria Aurèlia... Ja recordo que feien el “Cabaret literari” a la Cova del Drac... quin munt de coses han passat des de llavors !!!
:D
Hola Carme, i es que llavors semblava imposible que una dona fos guardia civil i moltes coses mes.
:D
Clidice, ara ja no, però hi va haver un temps que moltes coses estaven prohibides a les dones.
Fins aviat, :D
Hola, Jaka, ¿com va tot? D'acord amb el teu parer sobre els llibres, menys el de Gavalda, que no he llegit. Entre els que m'he pujat per l'estiu, tot és literatura estrangera traduïda, és clar, no arribo a tant). Els contes últims de Barbal són una misèria i encara escanyolida.
He comprat "Carlota en Weimar", de Mann, que havia vist interpretar a la boníssima i oblidada actriu nostra Muntsa Alcanyís, quan al 33 feien bon teatre.
Aras tot això s'ha acabat i anem de rebaixes de mala qualitat (perdona el rodolí).
Petons
Hola Olga, deu ser interessant aquest llibre que dius, mel apunto; sí la tele ara no val res de res.
Abraçades,
Publica un comentari a l'entrada