Bona nit Bloc,
Avui m’ha vingut de gust rellegir aquest poemari de la Olga, “Llavis que dansen”, Premi Carles Riba 1987, ja fa uns quants anys però els poemes continuen vigents i esplèndids.
“Damunt d’un oceà
de dringadisses
imprevist
hi flota un altre matí”
G. Ungaretti
Naufragis
Obro a l’espai un llarg desig de tu
I llenço al mar la xarxa imaginada:
fils que vibren a l’aire
amb llevant o mestral.
Sovint arriben amarats de pluja
amb missatges de nàufrags errants
o amb cants distrets de mariners feliços.
Algun senyal em portaran, espero,
i escolto el mar que torna i retorna
d’un llarg viatge sense tu.
Olga Xirinacs i Díaz
4 comentaris:
Esplèndid poema, tens raó!
Bon dia, Jaka!
Caram, Jaka, quina sorpresa més agradable. M'ha alegrat el matí. Encara que les paraules siguin immortals, nosaltres no, i en veure la foto no puc deixar de pensar en com era i en com sóc ara; i en les alegries passades, que ara es tornen cendra.
Però el mar proper i persones com tu són capaços de retornar-nos la vida. Gràcies, Jaka, i bon sant Jordi.
Hola fanal!!!
L’Olga es sense dubte una gran poeta !!!
Una abraçada,
Hola Olga !!!
Celebro que t’hagi fet gràcia el meu post... m’agrada molt la teva poesia i de quan en quan rellegeixo.
Fins aviat,
Publica un comentari a l'entrada