Un moment del recital
D'esquerra a dreta, Conrad Setò, Francesc Valls-Alçada i Adam Manyé
Bona tarda Bloc,
Aquí un parell de fotos del recital poètic que va fer el Francesc Valls- Calçada a la Biblioteca Publica de Tarragona amb motiu del Dia Internacional de la poesia, va ser un recital molt càlid i màgic per l’ambient que es va crear... uns moments molt especials amb els poemes i la música del Conrad Setó
De Nissaga dels Ningú, 2004.
Apamo les escales i els murs
D’aquesta presó tan meva
Condemnat a viure a l’interior
De l’home torturat
Com una ombra viatgera
D’embriaguesa perpètua.
Sospeso l’ormeig feixuc
De l’existència
Estimo la vida i beso la mort
Treno les cordes de la passió
Aparello llances i escuts
Senyeres i proclames
Cadenes i amors
Quan em sento vençut
Suplico clemència al summe sacerdot.
Camí als cadafals
Trepitjo el balb suc dels pètals
Ai! Aquelles roses vermelles
La cendrosa melangia dels anys.
Per un bri de pau
Somnio babilònics horitzons
De lascívia i joventut
L’aire límpid
Diumenges plens de cavalls
De galops i de pols
Les pomes transparents del capvespre
La llibertat.
Francesc Valls-Calçada
2 comentaris:
La poesia s'obre pas com l'herba variada al sotabosc: n'hi ha de tota, amb punxes incloses, però és imprescindible i preciosa per a qui la sap contemplar (l'herba)i escoltar o llegir (la poesia).
Salut i euros.
Moltes gràcies per el teu comentari estimada Olga que en si ja es una poesia.
Petons,
Publica un comentari a l'entrada